El vicepresident segon i conseller per a la Recuperació econòmica i social de la Comunitat Valenciana, Francisco José Gan Pampols, va defendre que en plena emergència no es poden oferir certeses absolutes i que la clau passa per l’autoprotecció i la responsabilitat personal. Ho va afirmar en un acte del Club de Trobada Manuel Broseta, dedicat a avaluar la DANA del 29 d’octubre, al costat de la comissionada especial del Govern per a la Reconstrucció, Zulima Pérez.
Gan Pampols va sostindre que la primera garantia de supervivència en un episodi extrem és aplicar el sentit comú: preservar la vida per damunt dels béns. Va explicar que quan una situació passa d’alerta a alarma i l’aigua puja amb rapidesa, insistir a salvar objectes pot posar en risc el més valuós. Per això va defendre que l’autoprotecció no és una ocurrència, sinó una actitud que es cultiva abans del desastre per a poder decidir amb major criteri sota pressió.
Davant la polèmica per les seues paraules sobre l’autoprotecció, va reiterar que el seu missatge se centra en ajustar el juí a l’amenaça real a cada moment. Si algú no va percebre risc i va acudir a protegir béns, la seua decisió podia ser raonable; quan l’amenaça ja era evident, va afegir, l’adequat era canviar de pla i prioritzar la vida. Va resumir eixa idea en un advertiment: ningú pot esperar certeses absolutes de què fer en un instant crític.
El paper de l’administració
Sobre el rol institucional, va afirmar que les administracions han d’alertar amb la major anticipació possible dels riscos, però no poden resoldre per complet els problemes derivats d’eixos riscos. Cada persona, va dir, ha de ser conscient de com es comporta en una situació d’emergència. També va advertir que no es pot alterar la naturalesa i va citar dades de Aemet per a contextualitzar el fenomen: una temperatura del Mediterrani 3 graus per damunt del normal i un 21% més d’humitat disponible en l’atmosfera alimenten episodis més intensos. Va recordar, a més, que els 564 quilòmetres quadrats de devastació que va deixar la DANA no tenen per què repetir-se i va expressar el seu desig que, si es donen episodis similars, descarreguen en la mar.
Gan Pampols va reclamar afinar la informació que arriba al decisor perquè les mesures siguen més ajustades en temps i abast. Va lligar eixa millora a la formació ciutadana i a l’actualització dels protocols, apuntant que un protocol no sols descriu què es fa, sinó també qui el fa i amb quina responsabilitat.
Reconstrucció, coordinació i xifres
En matèria de reconstrucció, va demanar més celeritat. Va assegurar que s’han posat en marxa mecanismes potents, però que la voluntat queda encallada a vegades en procediments administratius farragosos. Va proposar procediments diferenciats que permeten resoldre molt més ràpid en contextos extraordinaris. També va lamentar que, en visites de ministres a la Comunitat després de la DANA, no es comptara amb el conseller competent, i va reivindicar que el diagnòstic de danys es va elaborar convocant a tots els actors amb alguna cosa a aportar.
Zulima Pérez va oferir un balanç distint per part del Govern. Va subratllar que es van activar procediments especials i que el 97% de les ajudes del Consorci de Compensació d’Assegurances ja estan abonades. Va afegir que s’han injectat 1.745 milions d’euros als ajuntaments i que s’ha pagat el total del cost de les infraestructures. Va remarcar que mobilitzar més de 16.000 milions d’euros exigix celeritat, però també control, perquè són fons públics.
La comissionada va desmentir que no existisca coordinació entre l’Estat i la Comunitat Valenciana. Va defendre que hi ha comunicació directa amb alcaldes i la Diputació per a finançar infraestructures municipals i, en àmbits de competències compartides amb la Generalitat, se celebren reunions tècniques. Respecte a la comissió mixta reivindicada per la Generalitat, va assenyalar que podria ser benvinguda si millora la reconstrucció, però que no ha de servir només per a fer-se una foto.
El debat va deixar una conclusió de fons: les grans emergències exigixen ciutadans preparats, avisos més ben calibrats i tràmits simplificats, sense esperar certeses absolutes en temps real i amb protocols clars sobre què fer i qui ha de fer-ho.
