En la recta final de l’any hidrològic, el camp mira al cel. Amb la verema en curs i l’oliva per a oli i taula apuntant, la pluja que arribe en estes setmanes pot definir rendiments i qualitats. Els últims 12 mesos han estat marcats per danes, pluges de primavera, pedra i un estiu d’onades de calor i incendis que han alterat calendaris i expectatives.
Pluja per damunt de la mitjana, però mal repartida
Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, les precipitacions acumulades des de l’1 d’octubre de 2024 fins al 16 de setembre han sigut un 8% superiors a la mitjana. Al mateix temps, l’estiu ha sigut catalogat com el més càlid des que hi ha registres. Este binomi explica bona part del balanç: va haver-hi més aigua després de dos anys de sequera, però la seua distribució va ser irregular i, en molts casos, va arribar a destemps per als cultius.
Les danes registrades entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre van causar danys greus en explotacions i infraestructures rurals de València, Albacete, Conca i Màlaga. La Comunitat Valenciana va ser la més afectada, amb 47.466 hectàrees de superfície agrícola impactada, especialment en arròs, ametler, cítrics, caqui i vinya. L’excés d’aigua en poc temps va negar parcel·les i va deixar gastos de recuperació.
En paral·lel, la pedra va deixar collites arrasades en comarques del centre de València, mentres que en altres zones es mantenen restriccions de reg. Persistixen en vinya i avellaner de Tarragona, en la conca del Segura, en àrees citrícoles andaluses i en secans que no han pogut rematar per la falta de precipitacions. Quan la humitat no arriba en els moments clau d’engreixament, el calibre i el rendiment cauen.
Collites dispars i preus a la baixa
El resultat és un any humit, però gens homogeni. La calor i l’absència de pluges des de l’estiu han retallat la verema, que figura entre les més curtes. L’olivar mostra signes de recuperació després de campanyes fluixes, encara que en zones com Còrdova s’espera un episodi de pluja que evite un descens de producció en l’últim tram. L’oliva de taula també acusa l’estiu molt sec.
Encara que els embassaments estan en termes generals en nivells acceptables, hi ha conques compromeses, com la del Segura, que mantenen la incertesa per als regadius. En extensius, la campanya de cereals ha sigut abundant, però amb preus baixos que pressionen la rendibilitat. En cultius industrials, el camp extremeny ha patit onades de calor que han provocat una caiguda important de la tomaca de transformació. Dacsa i arròs es van sembrar tard per les pluges de primavera i s’estan recol·lectant abans per les altes temperatures, amb el consegüent ajust de quilos i qualitats.
Amb este escenari, les organitzacions agràries demanen canvis en la gestió de l’aigua. Reclamen que les confederacions hidrogràfiques escolten més les comunitats de regants i òbriguen processos de participació efectius. Assenyalen l’aigua com l’assignatura pendent i posen el focus en inversions per a millorar infraestructures, augmentar la capacitat d’emmagatzematge i netejar llits, amb l’objectiu d’aprofitrar millor cada episodi de pluja i reduir danys.
El sector recorda que l’agricultura és essencial i que garantir recursos hídrics suficients és clau per a la sobirania alimentària. A les portes del nou any hidrològic, la mirada gira als núvols: les pluges de tardor acabaran de definir la campanya d’oli i vi i condicionaran la planificació de les pròximes sembres.
