Reduir el menjar que acaba en les escombraries en els menjadors escolars es confirma com una de les vies més efectives per a retallar emissions i consum de recursos. Projectes en centres de Madrid, País Basc i València mostren que, amb ajustos senzills en planificació i servici, es rebaixa el desaprofitament i s’educa a milers d’alumnes en hàbits sostenibles amb efecte multiplicador en les seues llars.
Escola, un lloc clau per a canviar hàbits
L’ONG Enraíza Drets ha col·laborat amb sis col·legis de Madrid i del País Basc per a mesurar durant cinc dies quina part del menjar es tira en cuina i en els plats. Els resultats dibuixen una foto nítida del problema: quasi 20 quilos per menjador i dia, 587,94 quilos acumulats en els sis centres, i un desaprofitament diari per alumne de 68,2 grams en Primària i 73 grams en Secundària. És a dir, cada jornada lectiva ixen del menjador bosses amb restes que podrien haver-se evitat amb una millor previsió.
Les causes són conegudes dins dels propis centres: menús poc flexibles que no s’adapten a la demanda real, racions estàndard que no atenen l’edat o a l’apetit, i dinàmiques de servici que espenten a servir més del necessari. Des del projecte expliquen que xicotets canvis aconseguixen grans resultats: planificar amb marge, ajustar quantitats al perfil de cada grup, permetre repeticions en lloc d’omplir el plat d’inici o modular guarnicions i pans segons el que més deixa l’alumnat.
El vincle amb el medi ambient és directe. Tirar menjar significa tirar aigua, energia i sòl emprats a produir-la, a més de generar emissions en cada tram de la cadena i en la gestió final dels residus. Les organitzacions recorden que el desaprofitament alimentari està darrere d’entre el 8% i el 10% dels gasos d’efecte d’hivernacle, a més del seu impacte econòmic per a centres i famílies.
Solucions pràctiques en menjadors
L’entitat Justícia Alimentària ha treballat amb cinc col·legis de la província de València per a radiografiar el problema i actuar des de l’aula i el menjador com a espai educatiu. En una setmana, eixos centres van malgastar quasi 100 quilos d’aliments, amb una mitjana diària de 19 quilos per col·legi. Van detectar que un de cada cinc aliments servits no es consumix i es rebutja entre 82 i 128 grams per comensal, el 22% del menú. La fotografia no sols quantifica el problema: assenyala on intervindre.
Les solucions que proposen les dos organitzacions són concretes i aplicables: menús més flexibles que puguen adaptar-se a l’acceptació de cada plat, racions ajustades per edats i necessitats, canvis en la manera de servir (com oferir porcions inicials moderades i facilitar repetir), i una compra i emmagatzematge planificats per a evitar caducitats. Prioritzar productes frescos, locals i de temporada millora la qualitat percebuda i l’acceptació, i mantindre la temperatura adequada dels plats reduïx el rebuig per textura o palatabilitat.
Estos ajustos tenen efectes immediats: baixen les restes en cuina i en taula, reduïxen la pressió sobre el pressupost del menjador i eviten emissions associades a la producció i al tractament de residus. A més, traslladen a l’alumnat una idea pràctica: menjar el que se servix i demanar segons la fam és part de l’aprenentatge ambiental, una lliçó que viatja a casa i repercutix en la cistella de la compra familiar.
Amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre Desaprofitament Alimentari, el 29 de setembre, les iniciatives subratllen que l’escola és palanca per a accelerar el canvi d’hàbits. Espanya compta, des d’abril, amb una llei contra el desaprofitament alimentari que busca frenar-lo en tota la cadena, des del camp fins al consum en llars i hostaleria. Incorporar eixes pautes al dia a dia dels menjadors ajuda a complir la norma i, sobretot, a protegir recursos i clima des d’edats primerenques.
