València Basket va derrotar 87-93 a l’amfitrió Unicaja i es va guanyar un lloc en la final de la Supercopa. En una trobada de màxima tensió i canvis de ritme, el conjunt taronja es va mostrar més fiable en els minuts decisius. Omari Moore va ser el far ofensiu amb 20 punts i 26 de valoració, firmant accions determinants quan el marcador s’estrenyia.
Jugar en el Martín Carpena obliga a sostindre el cap fred. Malgrat l’empenyiment de la graderia, València va saber desactivar les ratxes locals amb defensa i paciència, cuidant la circulació de pilota i seleccionant millor els tirs. Eixa solidesa va permetre administrar avantatges curts i evitar que Unicaja imposara un intercanvi de colps continu.
Claus del triomf
Amb Moore com a referència, València va trobar punts en transició i en mitjana distància, a més de castigar errors en l’eixida de pilota rival. El treball arrere sobre els generadors malaguenys va reduir la seua fluïdesa i va obligar a atacs més llargs, restant ritme als locals. Unicaja va arribar amb opcions al tram final, però la continuïtat en l’encert va ser major del costat visitant.
El 87-93 reflectix un dol obert que es va resoldre en detalls: lectura dels avantatges, control del rebot en moments puntuals i execució en les últimes possessions. València va aplicar un pla sobri, frenant el ritme quan convenia per a tallar l’efecte de la graderia i mantenint la calma des de la línia i en cada servici després de canastra.
El triomf col·loca als taronja en la final del diumenge a les 19.00, enfront del guanyador de l’encreuament entre Reial Madrid i La Llacuna Tenerife. Més enllà de la passada, la manera d’aconseguir-lo reforça la confiança del grup després de superar a l’amfitrió i confirma la influència de Moore, decisiu en els dos costats de la pista quan el partit cremava.
