Un gol d’Alberto Moleiro mancant un quart d’hora va segellar el 1-0 del Vila-real davant un Athletic que va ser de més a menys i va tornar a quedar-se sense ullal. El conjunt groc, superat durant bona part del primer temps, va corregir el rumb després del descans i va convertir tres punts de pes en la batalla per Europa.
Un Athletic intens però sense encert
El pla inicial d’Ernesto Valverde va funcionar: pressió alta, agressivitat en la recuperació i desconnexió del centre del camp local. El Vila-real, incòmode i sense línies de passada, va sobreviure secundant-se en la velocitat de Pépé com a única via per a estirar a l’equip i guanyar metres.
Malgrat el domini basc, la primera gran ocasió va ser groga. Un tret de Thomas Partey va obligar a lluir-se a Unai Simón i el rebutge el va estavellar Pépé en el pal, avís que el partit no estava tancat per als locals. La resposta visitant va ser furiosa: robatoris en camp rival, arribades encadenades i un mà a mà de Sancet que va salvar Luiz Júnior amb el peu, en una acció amb fins a tres rematades repel·lides dins de l’àrea.
El tram final del primer acte va ser una agonia per al Vila-real, incapaç de traure la pilota neta. Guruzeta, darrere l’altre robatori a Partey i una genial assistència de Sancet, va obligar de nou a intervindre a Luiz Júnior. L’Athletic va acumular centres i arribades des de segona línia, però li va faltar precisió en l’últim passe i eficàcia en la rematada per a transformar el seu monòleg en gol.
Després del descans, l’entrada de Buchanan va equilibrar el joc i va permetre al Vila-real allargar possessions. Els de Marcelino van créixer des de la pilota i van enllaçar la seua millor acció col·lectiva en una rematada alta de Pépé després de deixada de Buchanan. En una acció a pilota parada, Rafa Marín va fregar el 1-0 amb una rematada creuada, preludi d’un gir de guió amb Partey i Gueye guanyant pes a la sala de màquines.
Canvis decisius i final d’ofici
Valverde va moure la banqueta amb Areso i Vesga i va centrar a Iñaki Williams per a guanyar presència en l’àrea. Marcelino va respondre amb Parell, Oluwaseyi i Moleiro, i l’impacte va ser immediat: una deixada del punta va habilitar a Moleiro, que va definir ras i pegat al pal per a firmar el seu primer gol amb la samarreta groga.
Amb el marcador en contra i quinze minuts per jugar, l’Athletic va accelerar sense orde i va deixar espais que el Vila-real va aprofitar per a eixir amb comoditat. Així i tot, els visitants va fregar l’empat amb un tret col·locat de Rego que es va estavellar en el travesser. L’absència de Nico Williams va tornar a notar-se en la falta de desequilibri i profunditat dels blanc-i-vermells en els metres finals.
El Vila-real va saber refredar el partit en els últims minuts, va protegir l’avantatge amb possessions més llargues i control del ritme, i va amarrar una victòria que prolonga la seua excel·lent ratxa en La Ceràmica davant 18.908 espectadors. El col·legiat Miguel Sesma va mostrar groga a Buchanan i Parell. L’Athletic, malgrat el seu bon inici, allarga una mala dinàmica marcada per la seua falta d’encert.
