El Vila-real es va imposar a l’Athletic per 1-0 gràcies a un derechazo ras d’Alberto Moleiro mancant un quart d’hora. El punt, el primer del canari amb la samarreta groga, va premiar la millora local després del descans i va prolongar la solidesa de l’equip en La Ceràmica enfront d’un rival que va arribar amb ambició, va manar durant molts minuts, però va tornar a entropessar amb la seua falta d’encert.
El partit va ser de dos mitats. En la primera, l’Athletic va mossegar a dalt i va asfixiar l’eixida de pilota rival. La pressió alta va desconnectar el centre del camp del Vila-real, obligat a jugar directe i a viure incòmode. En eixe context, la velocitat de Pépé es va convertir en la principal via de fuita per a estirar a l’equip de Marcelino i guanyar metres.
Així i tot, el primer avís seriós el va firmar el quadre local: un tret de Thomas Partey el va repel·lir Unai Simón i el rebutge el va enviar Pépé al pal. La resposta bilbaïna va ser un setge sostingut. Luiz Júnior va salvar als grocs amb una intervenció a peu ferma davant Sancet, en una acció amb diverses segones jugades dins de l’àrea. Més tard, Guruzeta va fregar el 0-1 després d’una recuperació alta i una assistència de Sancet, però el porter va tornar a negar el gol. El Vila-real va tancar el primer acte ficat arrere, sense enllaçar tres passes i sotmés a centres i arribades des de segona línia que no van trobar la precisió final.
Ajustos després del descans
Després de l’intermedi, l’entrada de Buchanan va donar aire per fora i va permetre al Vila-real allargar possessions. L’equip va començar a créixer amb pilota: Pépé va rematar alt després d’una bona combinació i Rafa Marín va acariciar el gol en una jugada a pilota parada. Amb Partey i Gueye guanyant dols, el joc es va escorar cap a l’àrea de Unai Simón.
Valverde va tractar de reordenar als seus amb Areso i Vesga, a més de recentrar a Iñaki Williams per a estirar a l’equip. Marcelino va respondre amb una triple palanca: Parell per a pausar, Tani Oluwaseyi per a fixar i Moleiro per a agitar entre línies. La maniobra va resultar determinant.
El 1-0 va arribar en una acció vertical: descàrrega de Oluwaseyi i colpege sec de Moleiro ajustat al pal, impossible per a Unai. Més que una jugada aïllada, el gol va condensar el canvi de guió després del descans, amb un Vila-real més ordenat i profund enfront d’un Athletic que va perdre claredat amb el pas dels minuts.
Final amb pressa visitant i ofici local
El punt va activar als biscains, que es van bolcar amb més cor que pla. Rego va estar prop de l’empat amb un tret col·locat que es va estavellar en el travesser. No obstant això, eixa acceleració va deixar espais que el Vila-real va aprofitar per a respirar i portar el dol a un escenari favorable, amb possessions llargues i contraatacs controlats.
La diferència va estar en l’eficàcia i en l’impacte dels canvis. Luiz Júnior va sostindre als locals amb parades clau en el primer temps; Unai Simón va evitar un resultat major en accions aïllades, però no va poder amb el tir de Moleiro. A l’Athletic li va pesar la falta d’ullal en els metres finals i l’absència de profunditat per banda, mentres que el Vila-real va saber congelar el tram decisiu per a assegurar tres punts valuosos en la baralla per Europa.
La victòria consolida la ratxa perfecta del quadre groc com a local i encadena una setmana redona, amb tres triomfs i tres porteries a zero. La Ceràmica torna a ser un fortí i l’equip confirma la línia ascendent que ja va mostrar en el tram final del curs passat.
