Seguixen les mesures de “desprotecció” de l’ús públic del valencià. En la sessió de les Corts del passat dia 23-9-2025 el president de la Generalitat va anunciar que en els exàmens de la Prova d’Accés a la Universitat, la selectivitat de tota la vida, serà opcional examinar-se en valencià o en castellà.
Ja estem com en la tria de llengua base en la consulta a mares i pares dels/de les alumnes, feta en febrer/març. Una consulta que era desigual, perquè no es pot considerar igual l’estatus de les dos llengües. Però a pesar de la desigualtat, els pares/mares que triaren esta llengua superaren en quantitat els que elegiren el castellà.
Però en aquell cas, els tutors dels escolars podien triar un idioma o altre, però, encara que es triara el castellà, el valencià quedava com a assignatura. Encara com! En este cas, la tria deixaria fora un dels dos idiomes oficials, que ateses les dificultats que tradicionalment comporta eixe examen en eixa prova, seria el valencià el que quedaria exclòs.
Eixa mesura, que dona a triar als i a les examinands valencià o castellà, és rebutjable perquè, en primer lloc, seria una mida unilateral discrepant del que apliquen totes les comunitats autònomes amb llengua pròpia. I la llei no ho contempla. I no és creïble que es consentisca la possibilitat que l’assignatura de castellà puga quedar exclosa de l’examen de la PAU. És un brindis al sol. Però en tot cas, en eixa nova tria, les xavales i xavals aspirants a plaça universitària, sense dubte, per immensa majoria, optarien pel castellà, atesa la tradicional dificultat de les proves de valencià en la selectivitat (com en altres àmbits), originada, entre altres causes, per la complicada normativa lingüística que tenim.
Només des d’una militància molt marcada per esta llengua, elegirien el valencià. I es quedaria esta llengua en una situació arraconada, en una “desprotecció” calculada pels inventors del sistema de tria d’idioma, gràcies a la complicació innecessària, com diem, de la prova de valencià i als criteris d’avaluació que s’apliquen. Fa tres mesos, una companya, examinadora en la selectivitat des de fa alguns anys, i jo mateix, férem un article, publicat en estes pàgines de València Diari, “Demanem que el valencià no castigue els valencians” (26-6-2025) sobre el tipus d’examen de valencià en la selectivitat, la PAU, que es denomina ara, en què la nota obtinguda en la prova de valencià fa abaixar la mitjana que resultaria sense eixa nota, i això fa que molts examinands no accedisquen a la carrera universitària que voldrien, mentres que els exempts de valencià i els no residents de la Comunitat Valenciana no tenen eixa barrera o entrebanc. Un cas cridaner és el de molts dels aspirants a accedir als estudis de Medicina, que es queden fora perquè la qualificació de valencià els abaixa la mitjana i queden per baix de la nota de tall.
Déiem en l’article referit que “Això, la distància entre la nota en esta llengua i la de la resta d’assignatures, ha sigut una constant durant alguns anys i així ha sigut apuntat en mitjans de comunicació, entre ells, en articles en el Levante-EMV i en este mateix diari.
”Això, podria no tindre importància si no tinguera conseqüències negatives per a molts i moltes estudiants, i no penalitzara en l’obtenció de la nota final de la PAU, als efectes de la matriculació en la facultat o escola universitària elegida.
”El patró d’examen i els criteris de correcció en l’assignatura de valencià, especialment d’enguany, han fet abaixar la nota mitjana final a molts examinands, amb nota d’excel·lent en la resta de matèries avaluables, amb la conseqüència de quedar-se fora dels estudis desitjats. I altres, amb bones qualificacions, amb aprovat o notable, però suspesos en valencià, han quedat fora en esta convocatòria i en altres anteriors”.
Si la proposta anunciada pel president de la Generalitat anara avant, que no anirà en els termes manifestats, pel bandejament que significaria, seria una de les tantes estocades que se li han fet i se li fan a esta llengua. Però el perjuí que la normativa del valencià causa a gran quantitat de les/dels examinands de la selectivitat s’ha d’evitar, per mitjà d’uns criteris que no penalitzen gratuïtament, fent que puntue la nota més alta, entre castellà i valencià, possibilitat anunciada també, fent que l’examen de valencià avalue realment el coneixement d’esta llengua i no resolent sudokus i paranys lingüístics, com els que es posen en molts exàmens d’esta llengua.
Estos anuncis des del govern autonòmic són la resposta ampliada i intensificada a l’aplicació de les mesures de política lingüística de l’elitisme o essencialisme lingüístic, presents, i amb poder en àmbits universitaris, en l’ensenyament i en un sector del Botànic. Als exàmens complicats, als suspensos i a les baixes notes en valencià en la selectivitat es respon amb la mesura de tria de llengua, molt perjudicial per a esta. A la minvada absència d’autors/autores valencians en la prova de la selectivitat, es replica amb l’anunci que en els llibres de Llengua i Literatura Valenciana en el Batxillerat es veten els autors no valencians, és a dir, catalans, balears i altres perifèrics. Tota una demostració que els extrems es toquen i es necessiten. Les visions radicalment oposades sobre el tema lingüístic es retroalimenten, i mentres, esta llengua va arrere, a poc a poc, però sense parar. Tot això fa que en benefici del nostre valencià (de tots), fa falta, com anem dient, un nou pacte lingüístic entre els grups presents en les Corts, o la gran majoria d’ells, transversal, per a evitar la seua davallada i per a recuperar el seu ús social.
