L’Audiència Provincial d’Alacant ha declarat culpables a diversos promotors, al exaparejador municipal i al exalcalde de Llíber, José Más (PP), per una trama que va permetre alçar prop de 300 vivendes irregulars en sòl rústic entre 1999 i 2003. La Secció Dècima imposa penes de presó que oscil·len de sis mesos a dos anys, a més de multes, per delictes d’estafa i de prevaricació urbanística en funció del paper de cada acusat.
La fallada, datat el 25 de setembre, admet recurs de cassació davant el Tribunal Suprem en un termini de cinc dies. La resolució delimita responsabilitats penals després d’una instrucció prolongada i deixa oberta, en paral·lel, la via administrativa per al futur de les vivendes afectades.
En el cas del exalcalde José Más, la sentència substituïx la petició inicial de sis anys de presó per una multa de sis mesos amb una quota diària de 10 euros per un delicte continuat de prevaricació urbanística. A més, se li inhabilita per a l’exercici de qualsevol activitat en l’administració pública durant tres anys i se li prohibix exercir professions vinculades a la construcció, com a arquitecte, aparellador, constructor, promotor o tècnic. Més queda absolt del delicte de suborn.
Penes i perfils dels condemnats
L’empresari Miguel Montaner és condemnat a dos anys de presó i a la mateixa multa que el exalcalde per un delicte continuat d’estafa, i també resulta absolt del suborn. El exaparejador tècnic municipal figura entre els condemnats per la seua participació en la trama, que, segons conclou el tribunal, va facilitar la vulneració de la qualificació rústica del sòl per a alçar les vivendes. Les penes es graduen en funció de la intervenció i responsabilitat de cada acusat.
Un altre exalcalde posterior, Juan José Reus, que en el moment dels fets era regidor, resulta absolt dels delictes que li atribuïa la fiscalia. La causa, instruïda durant 16 anys, va arribar a juí el maig passat amb tretze persones en la banqueta i amb una petició global de 43 anys i tres mesos de presó. El ministeri públic va sostindre que les cases van ser venudes a compradors estrangers que no van poder legalitzar-les, per la qual cosa va apreciar delictes contra l’ordenació del territori, prevaricació, suborn, falsedat documental i negociacions prohibides a funcionaris. En la vista, el exalcalde va defendre que mai havia rebut diners ni un cotxe de luxe en relació amb estes edificacions.
Impacte urbanístic i efecte per als propietaris
La sentència tanca un llarg capítol penal i certifica que decisions administratives i pràctiques privades van possibilitar la construcció de quasi 300 xalets il·legals en sòl rústic. Per als propietaris, molts d’ells estrangers, la impossibilitat de legalitzar suposa inseguretat jurídica i tràmits prolongats per a regularitzar la seua situació, vendre o contractar determinats servicis. El pronunciament delimita responsabilitats penals, però la situació urbanística de les vivendes i el seu eventual encaix normatiu dependran de procediments administratius posteriors i de l’actuació de l’ajuntament en matèria de disciplina i planejament. Mentrestant, el recurs de cassació que permet la fallada podria modificar, confirmar o matisar les condemnes, sense alterar el diagnòstic de fons sobre la trama urbanística que ha deixat la seua petjada en el municipi.