Quique Llopis ha fet balanç del seu quart lloc en el Mundial de Tòquio, disputat al setembre, i l’ha comparat amb el quart lloc que va firmar en els Jocs de París 2024. Al seu juí, en la cita mundialista va ser més competitiu, es va sentir a nivell d’una final i va veure les medalles més a prop, una sensació que li servix per a reforçar que el podi està a l’abast si afina detalls en els 110 metres barres.
Més competitiu a Tòquio
El valencià va explicar que el marge amb el podi es decidix en matisos i que la seua lectura de Tòquio és positiva perquè va estar en la baralla real per les medalles. En finals d’alt nivell, unes centèsimes i l’execució dels primers suports marquen la diferència. Eixa proximitat, sosté, confirma la seua regularitat en grans campionats després d’encadenar dos quarts llocs, un indicador d’estabilitat competitiva i que el següent pas depén de polir l’eixida i el ritme entre tanques.
Llopis va detallar que els canvis que busca són, sobretot, tècnics. Va parlar de millorar l’eixida i uns certs suports per a no sentir-se afonat en els primers metres. Una arrancada més neta i suports més reactius li permetrien atacar la primera tanca més ben col·locat, conservar la velocitat i sostindre el ritme fins al final. En una prova amb deu tanques, un xicotet desajustament a l’inici es multiplica, per la qual cosa revisar el patró de carrera de manera global és clau perquè el rendiment del dia gran siga el que entrena.
El hurdler va descriure una hipotètica medalla com un punt d’inflexió. És el somni de qualsevol esportista i el seu objectiu declarat, però va subratllar que, fins i tot si arriba, no canviarà el seu mètode: continuar treballant com fins ara. Eixa combinació d’ambició i rutina apunta a un enfocament centrat en el procés, la constància i la millora acumulada que, a la llarga, sol traduir-se en resultats.
Calendari i objectiu immediat
De cara al que ve, Llopis va assenyalar dos cites principals: l’Europeu a l’aire lliure de Polònia, previst per a març, i el campionat de pista coberta d’agost a Birmingham, on defensarà la medalla de plata reeixida en 2024 a Roma. El pla passa per aprofitar els pròxims mesos per a construir una bona base, amb treball de qualitat orientat a l’eixida, la freqüència de passos i la precisió en els suports entre tanques. Eixe període de càrrega i ajustos tècnics és, segons va remarcar, el més important per a arribar a les finals amb opcions reals.
La seua meta a curt termini és tornar a lluitar per estar en una final i transformar la regularitat en metall. En un acte de reconeixement en la seu de la Fundació Trinidad Alfonso, com a esportista del Projecte FER, va rebre a més el suport institucional. El director de l’entitat, Juan Miguel Gómez, va destacar que encadenar dos quarts llocs en uns Jocs i en un Mundial pot generar una certa ràbia per la proximitat del podi, però, des de la seua perspectiva, és motiu d’orgull i un senyal que el salt definitiu és pròxim. Amb eixe aval i el full de ruta enfocat en la tècnica, Llopis encara el nou cicle amb la vista posada a convertir la sensació de proximitat en una medalla.
