Save the Children ha alertat que quasi 4 de cada 10 menors de la Comunitat Valenciana estan en situació de pobresa o risc d’exclusió, la qual cosa equival a uns 340.000 xiquets, xiquetes i adolescents. L’organització ha emmarcat el seu advertiment en Les Corts Valencianes per a subratllar que la magnitud del problema condiciona el present i el futur d’una generació.
El responsable autonòmic, Rodrigo Hernández, ha comparegut davant la comissió de Política Social i Ocupació dins de la fase de participació ciutadana del projecte de llei per a la millora de la Renda Valenciana d’Inclusió. Ha sostingut que la reforma ‘pot ser positiva per a fer els ajustos necessaris i donar resposta a un dels col·lectius més vulnerables com és la infància’, però ha reclamat especial atenció al desenrotllament i la implementació posterior, en entendre que de la seua execució dependrà que les mesures arriben als qui més el necessiten.
Reforma de la Renda Valenciana d’Inclusió
Hernández ha defés que les rendes mínimes són una resposta a la problemàtica de la pobresa en garantir ‘la supervivència i la vida en condicions dignes de les famílies en pitjor situació’. Ha demanat, no obstant això, que més enllà del text legal s’assegure el seu desplegament real: recursos suficients, tramitació àgil i coordinació entre administracions per a evitar retards que deixen a les famílies sense suport.
Encara que ha considerat necessari implantar mecanismes de control per a previndre, per exemple, l’absentisme escolar, ha demanat cautela amb les possibles sancions a les famílies perquè no acaben perjudicant els propis menors. Ha advertit que penalitzacions mal dissenyades poden retallar ingressos essencials i agreujar l’exclusió que es pretén combatre.
La Comunitat Valenciana ha presentat un dels índexs de pobresa més elevats respecte al seu entorn, un 38,4% enfront del 24,1% de la mitjana de la Unió Europea. Eixes taxes han augmentat fins a quasi el 50% en llars nombroses o monomarentales i, malgrat tindre ocupació, un 22% de les famílies valencianes s’ha mantingut en situació de pobresa. Tindre fills ha incrementat les probabilitats de caiguda en la pobresa, la qual cosa ha evidenciat la fragilitat econòmica de moltes llars amb menors a càrrec.
Conseqüències en salut i educació
L’entitat ha subratllat que el problema no és només de renda: la pobresa infantil ha tingut efectes en la salut física i mental i en l’aprenentatge. Açò es traduïx de manera directa en dificultats per a cobrir alimentació adequada, material escolar i activitats educatives, en major estrés familiar i en pitjors condicions de vivenda, factors que han repercutit en el benestar i el rendiment dels menors.
També s’ha posat en relleu un desajustament entre la necessitat i la cobertura d’ajudes: amb una taxa de pobresa del 38,4%, les beques escolars només han arribat al 19% dels menors en situació de pobresa. Segons Hernández, este desfasament ha reforçat la importància de treballar en xarxa i de manera transversal perquè els suports educatius i socials aconseguisquen als qui complixen els requisits i no queden fora per barreres administratives.
Hernández ha tancat la seua intervenció amb una crida als diputats perquè la llei i la seua aplicació tinguen impacte real en la infància: ‘És a les seues mans tindre un impacte positiu en la vida de 340.000 xiquets i xiquetes de la Comunitat Valenciana i assegurar el present d’una generació i el futur de persones que no els han votat perquè són menors però a les quals representen i esperen el seu compromís’.
