La ministra de Sanitat ha advertit als consellers autonòmics del PP que estudiarà ‘totes les vies jurídiques’ per a obligar-los a fer públics les dades dels seus programes de cribratge de càncer de mama, còlon i cèrvix. Ha sostingut que la negativa a compartir informació no boicoteja al Ministeri, sinó la resposta a una crisi de confiança en la sanitat, avivada després de la polèmica per les mamografies a Andalusia. En una compareixença visiblement molesta, ha acusat els responsables autonòmics d’haver passat de ser ‘irresponsables’ a ‘cafres’ i de boicotejar la transparència que, ha recalcat, és un requeriment legal en matèria de salut pública.
Plançó del PP i bloqueig d’acords
Res més arrancar el ple del Consell Interterritorial, els consellers del PP han anunciat el seu plançó i han abandonat la sala, la qual cosa ha impedit votar diversos punts de l’orde del dia. Entre ells, dos acords que sumaven 2 milions d’euros per a reforçar la vigilància epidemiològica del càncer i enfortir els centres de referència europeus en esta malaltia. També han quedat sense votació l’ampliació de la cartera de cribratges neonatals i l’augment de l’edat del cribratge de càncer de còlon fins als 74 anys, així com mesures per a certificar patologies de persones exposades a l’amiant i la designació de nous CSUR en Pneumologia i Cirurgia Toràcica.
La conseqüència immediata ha sigut posposar decisions que afecten de manera directa a la prevenció i al seguiment del càncer. Sense eixos acords, s’han demorat millores que permetrien detectar abans la malaltia i coordinar millor els recursos. L’elevació del límit d’edat del cribratge de còlon, per exemple, hauria ampliat la cobertura a persones de 70 a 74 anys, un grup amb major risc per edat. La ministra ha lamentat la ‘deslleialtat’ amb la ciutadania i ha avançat que els servicis jurídics del Ministeri ja treballen per a requerir formalment el lliurament de dades i desbloquejar el procés.
Les comunitats del PP denuncien imposició
Els governs autonòmics del PP han justificat la seua retirada en un comunicat en el qual sostenen que el Consell Interterritorial ‘s’ha transformat en un instrument d’imposició i confrontació, on el Ministeri actua de manera unilateral, ignorant les aportacions de les comunitats i vulnerant el reglament que regula el seu funcionament’. Han afirmat que en els dies previs ja havien advertit del seu malestar i que l’ocorregut ‘és la gota que satisfà el got’ després de mesos del que descriuen com a menyspreu i utilització partidista de l’òrgan.
El conseller de Castella i Lleó, Alejandro Vázquez, ha retret que la reunió haja arribat ‘sense el treball fet’, sense els acords previs necessaris i sense disposar d’indicadors ni de l’aplicatiu informàtic compromés per a remetre les dades de cribratges. Ha defés que ‘mai s’han ocultat dades’ i ha rebutjat el que considera una ‘manipulació indecent per a generar divisió’. En la mateixa línia, el conseller aragonés, José Luis Bancalero, ha acusat el Govern d’usar el Ministeri de manera partidista i ha recalcat que els programes de cribratge són una ferramenta que salva vides i no ha de posar-se en dubte per motius polítics.
Enfront d’eixes crítiques, la ministra ha insistit que la informació dels cribratges pertany a la ciutadania i ha d’estar a la seua disposició. Ha recordat que la transparència no és opcional quan es tracta de vigilància en salut pública i ha reiterat que s’estudiaran ‘totes les vies legals’ perquè les comunitats faciliten les dades. Al seu juí, fer-los públics és imprescindible per a avaluar amb criteris comuns, corregir desigualtats i retornar confiança als pacients en un moment d’especial sensibilitat. Ha conclòs que espera una rectificació, però que, si no n’hi ha, procediran conforme a Dret.
