En la vespra de la trobada a Mestalla davant el Vila-real, Carlos Corberán va assegurar que el València treballa per a demostrar que és un equip millor i que tindrà les baixes de Diakhaby, Ramazani, Foulquier i Ugrinic, les mateixes que en Mendizorroza. El tècnic va subratllar que el grup manté l’ambició i que la millora ha de veure’s en com ataca i com defén per a sostindre un pla de partit més complet.
Corberán va insistir que no sent que l’equip haja perdut competitivitat, però si que necessita jugar millor, proposar més amb pilota i ajustar en fase defensiva. Va recordar l’exigència d’un rival que competix a Europa i compta amb una plantilla àmplia, un context que obliga el València a minimitzar errors i a mantindre el ritme i la concentració durant els 90 minuts per a no quedar exposat davant la pegada groga.
També va admetre que el vestuari continua assimilant conceptes després dels canvis en la plantilla. Va explicar que encara estan acoblant-se per a trobar l’harmonia de joc i que la prioritat és construir un pla recognoscible amb els quals són, de manera que les tasques, les associacions i els rols s’automatitzen i l’equip guanye continuïtat.
Equilibri, mentalitat i joc
L’entrenador va analitzar que l’equip ha de trobar el punt just entre competitivitat i joc. Quan no apareix el futbol desitjat, la part mental sosté al grup en els partits; quan sí que existix harmonia ofensiva, la necessitat de tirar d’esforç pur disminuïx perquè el propi joc impulsa. En eixa línia, va deixar un missatge de fons: ‘Els resultats són conseqüències del joc i quan no són desitjats és que no hem aconseguit el joc desitjat. Això és futbol d’elit, i no sols existixen moments bons. Hi ha dinàmiques i moments dolços i agres. Eixa involució també forma part del futbol, però l’equip ha d’entregar-se i mai rendir-se en la busca de la millora’.
Sobre el recent dol a Vitòria, va apuntar que la sensació va ser positiva, encara que l’equip ha de créixer en el joc per a transformar sensacions en estadístiques favorables: ‘Només podem millorar eixes dades negatives, estem convençuts que amb la millora del joc arribaran els millors resultats’.
En analitzar al Vila-real, va destacar que és un conjunt amb múltiples alternatives i una plantilla competitiva pel seu calendari europeu, però va recalcar que el focus principal està en el mateix València. Va subratllar que cada club ha la seua realitat i de mirar-se per dins alimenta l’esperit de superació i la busca de la millor versió.
Corberán va afrontar el retorn a Mestalla després de l’última cita, marcada per la remuntada de l’Oviedo, amb una motivació centrada en l’afició més que en el caràcter autonòmic del dol. ‘La motivació màxima que pot tindre un jugador del València és jugar amb la seua afició, no hi ha major motivació que representar a 45.000 persones que estan sempre en l’equip, la motivació és pel present i no pel passat’, va afirmar. I va tancar amb una idea clara: l’equip no oblida l’ocorregut, però assumix la responsabilitat de donar el seu màxim des del primer minut: ‘No hi ha preocupació perquè tot comença en nosaltres i hem de donar el nostre màxim’.
