La Generalitat Valenciana ha mobilitzat més de 2.500 milions d’euros per a garantir la reconstrucció de les zones afectades per la DANA del 29 d’octubre de 2024, amb prioritat a recuperar infraestructures i comunicacions i a fer costat a famílies i empreses. L’objectiu declarat ha sigut accelerar el retorn a la normalitat i sostindre l’activitat econòmica en els municipis més colpejats.
Els ciutadans i companyies afectades han rebut prop de 900 milions en ajudes directes destinades a béns de primera necessitat, reposició de vehicles sinistrats, lloguer o compra de vivenda i a mantindre o reobrir negocis danyats. Estes línies han alleujat la falta de liquiditat immediata i han facilitat que les llars cobriren gastos urgents mentres s’avaluaven danys i es tramitaven reparacions.
Segons el Consell, s’han restituït les comunicacions en les àrees danyades amb la reparació de les 18 carreteres autonòmiques i la recuperació total de la xarxa de Metrovalencia en un ‘temps rècord’ de tot just deu mesos. Atribuïxen este esforç a recursos propis, en afirmar que no han rebut finançament estatal i que la Comunitat és l’autonomia pitjor finançada. Restablir la mobilitat, subratllen, ha sigut clau per a reactivar servicis bàsics i el subministrament a empreses i comerços.
Nova estructura i full de ruta
Per a coordinar la resposta, el Consell va crear una estructura ‘inèdita i finalista’: la Vicepresidència Segona i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social, concebuda per a planificar i dirigir la reconstrucció amb rigor tècnic i enfocament transversal. Sota la seua direcció es va elaborar el Pla Endavant, que fixa un full de ruta integral amb 340 iniciatives i un sistema de seguiment i governança transparent que permet avaluar avanços i corregir desviaments.
En paral·lel, s’ha impulsat el Pla Director d’Anticipació i Reacció davant Catàstrofes Naturals, destinat a previndre i preparar millor la resposta davant futurs fenòmens extrems. Esta planificació implica protocols comuns, definició de rols i mecanismes de coordinació entre administracions per a guanyar temps en la presa de decisions.
L’abast del desastre explica l’envergadura del desplegament: les pluges i riuades del 29 d’octubre van arrasar comarques com l’Horta Sud, l’Foia de Bunyol, la Ribera Alta i la Plana d’Utiel-Requena, afectant 562 quilòmetres quadrats. El balanç oficial arreplega 229 morts i més de 800.000 persones afectades, 50.000 empreses perjudicades, més de 275.000 treballadors afectats, 33.000 en ERTO i 34.000 autònoms impactats.
Educació, sanitat i ocupació
En educació, l’esforç es va centrar en que els 48.000 alumnes afectats reprengueren les classes abans de Nadal, i en què al setembre tots començaren el curs en els seus propis municipis sense trasllats. Per a això es van combinar reparacions urgents, habilitació d’espais alternatius i reorganització de rutes i horaris fins a recuperar la normalitat.
La sanitat pública va mantindre l’atenció presencial on va ser possible, va reforçar el seguiment telefònic i va establir lliuraments domiciliaris de medicació a pacients crònics. Hui, els 57 centres de salut afectats han recuperat la seua activitat, la qual cosa consolida la cobertura assistencial en les àrees més castigades.
En l’àmbit laboral, els treballadors que van veure interrompuda la seua activitat van rebre una ajuda de 720 euros exempts de tributació com a complement, mentres que els autònoms sense empleats van percebre 3.000 euros. Estes mesures han buscat sostindre ingressos, evitar tancaments definitius i facilitar la continuïtat de projectes empresarials viables.
La Generalitat ha començat a redefinir la seua estratègia enfront de les inundacions amb accions de prevenció: una guia de recomanacions per a ajuntaments, la Campanya Prevenció d’Inundacions per a actualitzar procediments d’actuació entre administracions amb competències en la matèria i una campanya de sensibilització i formació en centres educatius no universitaris. L’objectiu és estandarditzar respostes locals i reforçar la cultura del risc des d’edats primerenques.
A això se sumarà la implantació d’un ‘ bessó digital’ per a simular escenaris de risc i millorar la gestió d’emergències, la planificació preventiva i l’anticipació. A més, la Xarxa d’Universitats Valencianes treballa en un marc estratègic per a anticipar, previndre i respondre a desastres naturals i emergències sanitàries. Un acord amb la Associació Valenciana de Meteorologia permetrà rebre dades en temps real de la seua xarxa d’estacions per a alimentar models predictius i monitorar impactes.
La Generalitat recorda que les grans obres estructurals i hidràuliques que prevenen les riuades són competència del Govern d’Espanya i denúncia que el Sistema d’Ajuda a la Decisió ‘seguix sense licitar-se’. En eixa línia, assenyala que la Confederació de l’Ebre disposa d’este sistema, mentres que la del Xúquer ‘seguix sense comptar amb la seua instal·lació, malgrat gastar-se més de 6 milions d’euros en reformes de la seua seu a València’. ‘Estem davant el major esforç pressupostari de la història realitzat per una comunitat autònoma per a afrontar la reconstrucció d’un territori afectat per una catàstrofe natural’, indiquen des de la Generalitat.
