València Basket i el Joventut de Badalona es mesuren este diumenge en el Roig Arena en un xoc que enfronta a dos dels tres equips que arriben imbatuts a la quinta jornada de la fase regular. El partit es presenta com un primer pols pel cim: un triomf consolidaria el lideratge compartit i enviaria un missatge a la competència sobre el ritme que volen marcar en este inici de curs.
Estils oposats i molta anotació
Els locals, l’equip amb millor percentatge en triples, han construït la seua arrancada sobre l’amenaça exterior i la circulació que els permet castigar des de lluny. Venen de derrotar a Barça, Riu Breogán i Hiopos Lleida, un recorregut que explica la confiança amb la qual aterren en este dol. La seua punteria obri la pista, accelera el ritme i força a les defenses a estirar-se.
A l’altre costat, el Joventut arriba com el conjunt que millor convertix prop del cércol. Ha superat a Covirán Granada, Saragossa i Bilbao, recolzat en la seua fortalesa en la pintura i en la selecció de tirs de dos. Els dos figuren entre els atacs més productius de la Lliga: el València és el que més anota, amb 305 punts i una mitjana de 101, mentres que la Penya és tercera, amb 277 i una mitjana de 92 per xoc. Si es manté eixa eficiència, l’intercanvi pot anar-se a un marcador alt.
El retorn de Ricky Rubio ha marcat la temporada verdinegra. El joc que genera des de la direcció alimenta a interiors com Davant Tomic i Simon Birgander i obri espais per a exteriors com Cameron Hunt. Amb eixe focus creatiu, la Penya equilibra el pick and roll, el joc al pal i els avantatges en el perímetre, obligant els rivals a triar què desitgen protegir.
Factor físic i baixes en els locals
Els dos equips arriben després d’una setmana amb compromís europeu. El Joventut va arrasar el dimecres en el Olímpic de Badalona al Bursaspor turc en la Basketball Champions League per 90-67, una victòria folgada que reforça sensacions. El València, per part seua, va véncer el dijous en la pista del Armani Milà en l’Eurolliga per un ajustat 100-103. Eixe esforç li concedix menys marge de recuperació i afig el desgast del viatge, encara que torna a casa amb la inèrcia de les victòries.
El context també canvia en les graderies. Haver jugat davant el Hapoel Tel Aviv a porta tancada va fer que el València no es retrobara amb la seua afició des del 5 d’octubre, quan va superar al Barça en l’obertura de lliga. El retorn al Roig Arena promet un ambient que espenta i pot sostindre els parcials quan arriben els minuts de màxima exigència.
La cita pot ser especialment important per a Jean Montero. El base acaba de tornar després d’una operació en un dit al setembre i ve de decidir l’última trobada amb un triple, un colp de confiança que pot traduir-se en més pes en la rotació i en la presa de decisions en el clutch.
En el capítol físic, Pedro Martínez manté les baixes de Yankuba Avenc i Ethan Happ. Amb eixes absències, la rotació interior queda més curta i obliga a ajustar aparellaments i ajudes. En principi, Josep Puerto, que va ser baixa a Milà per una gastroenteritis, sembla estar recuperat, per la qual cosa el tècnic haurà de realitzar un descarte per a completar la convocatòria.
Amb estos condicionants, les claus passen per l’encert exterior del València enfront de la protecció del cércol de la Penya, el control del ritme i la gestió de l’energia després de la setmana europea. La batalla pel rebot i l’impacte del públic poden inclinar un dol que enfronta invictes i estils complementaris.
