El Vila-real es va emportar el derbi a Mestalla amb un exercici d’eficàcia: un penal convertit per Gerard Moreno en el minut 45, just en el seu partit 300 amb el Submarí, i l’estocada de Santi Comesaña en el 57. El València, que havia trobat el seu millor tram abans del descans, es va quedar sense premi i va encadenar la seua quinta trobada sense guanyar, amb l’afegit d’un clima de protesta en la graderia.
El dol va arrancar amb un ambient carregat d’emoció després de l’homenatge i el minut de silenci per les víctimes de la dana a la província. En el futbolístic, els dos equips van buscar comandament en el centre del camp. Corberán va apostar per Lucas Beltrán per a acompanyar a Diego López, mentres Marcelino va ajuntar a Gerard Moreno i Mikautadze per a amenaçar per dins, amb Moleiro actiu per l’esquerra. Eixe equilibri va durar fins al quart d’hora, quan el València va elevar la pressió i va ficar metres al rival, encara que el Vila-real va saber interrompre les conduccions amb faltes tàctiques i dols guanyats.
L’intercanvi de colps va deixar, no obstant això, les ocasions més clares per als visitants. Agirrezabala va sostindre al València amb una bona mà davant Pape Gueye després d’una acció a pilota parada i va atrapar un tret de Veiga. La resposta local va arribar amb intenció: Luiz Júnior va desactivar un tir creuat de Luis Rioja i la saga grogueta va tapar una doble ocasió de Pepelu i Javi Guerra. En eixa inèrcia, Guerra va tornar a fregar el gol amb un xut que es va anar llepant el pal. Semblava que el partit s’inclinava cap al costat local, però el detall que decanta marcadors va arribar en el moment més dolorós per a Mestalla.
Un penal que va canviar el guió
En una transició visitant, Copete va xafar a Gerard Moreno dins de l’àrea. Després de la revisió, el VAR va indicar penal i el davanter no va perdonar: va enganyar el meta per a firmar el 0-1 en el minut 45. El colp anímic va ser evident, perquè el València havia fet mèrits per a avançar-se i va marxar al descans per darrere. Corberán va moure fitxa amb Hugo Duro després de l’intermedi per a guanyar presència en l’àrea, buscant fixar centrals i segones jugades.
Comesaña va sentenciar i Mestalla va esclatar
La represa va portar a un Vila-real més confiat. Agirrezabala va rebutjar com va poder una rematada de Mikautadze i Copete no va aconseguir buidar el rebot; Comesaña, que abans havia malgastat un parell d’ocasions, va ajustar el tret i va posar el 0-2 en el 57. Amb el marcador ja en contra i més espais a l’esquena, el València va espentar sense claredat. Danjuma va provar a Júnior i la defensa visitant va acovardir sense concessions, tancant un triomf construït en àrees: contundència pròpia i falta de punteria aliena.
La derrota va deixar als blanc-i-negres a dos punts de la zona roja i amb la possibilitat de caure al descens segons altres resultats. Les protestes contra la propietat van tornar a escoltar-se amb força, símptoma del desgast que acumula l’equip després de cinc jornades sense sumar de tres. En el costat oposat, el Vila-real va tallar la seua ratxa de quatre partits sense guanyar entre Lliga i Champions, va reforçar la seua tercera posició i va eixir de Mestalla amb la sensació d’haver recuperat solidesa i pegada. El partit 300 de Gerard Moreno va quedar com a símbol: lideratge des del punt de penal i un triomf d’ofici que val alguna cosa més que tres punts.
En sala de premsa, Corberán va assumir que el penal va marcar el dol en un tram on el seu equip estava superant al rival i va reclamar analitzar, reflexionar i responsabilitzar-se per a evitar la frustració, a la qual va assenyalar com a oposada al rendiment. Marcelino, per part seua, va parlar d’una trobada controlada i d’una victòria merescuda, va valorar la dificultat de guanyar a Mestalla i va subratllar l’actitud de Gerard, a qui veu en creixement si li respecten les lesions.
