Un any després de la dana que va assolar València, el sector de l’enginyeria civil sosté que Espanya està més ben preparada per a episodis de pluges extremes, però que l’avanç no basta. La planificació hidrològica ha millorat i ja no mira només a les sequeres, encara que es considera insuficient si no s’accelera l’execució d’obres i l’actualització de protocols.
José Trigueros, president de l’Associació d’Enginyers de Camins, Canals i Ports i de l’Enginyeria Civil, recalca que cal accelerar l’execució de les obres hidràuliques. Al seu juí, ‘si s’haguera planificat i executat amb temps totes les obres necessàries en la zona de València, s’haurien evitat moltes morts’. La idea de fons és clara: la prevenció funciona quan es prioritza abans de l’emergència i no després del mal.
Prioritats i obres pendents
Segons Trigueros, diversos projectes van ser ‘postergats quant a prioritats‘ per diferents administracions. La catàstrofe d’octubre de l’any passat ha permés dimensionar la seua verdadera importància i ‘avançar cap al futur’. En la Comunitat Valenciana s’ha avançat en la restauració, però encara queden pendents obres imprescindibles en execució per a recuperar la zona.
Entre eixes actuacions esmenta la reparació de les zones danyades en les preses de Buseo i Forata, així com la restauració hidrològica i forestal en la capçalera de la conca del Pedrís. Este tipus d’intervencions reforça la seguretat de les infraestructures i millora la protecció enfront d’avingudes, objectiu central quan la recurrència d’esdeveniments extrems creix.
El diagnòstic no es limita a les obres. També està pendent ‘millorar el sistema de prevenció i alerta primerenca’ amb el suport de Aemet per a saber com i quan actuar. La revisió dels plans urbanístics i l’enfortiment de les confederacions hidrogràfiques amb un millor equip tècnic d’enginyers es consideren decisius per a ordenar el territori i reduir l’exposició en àrees inundables.
Trigueros admet una limitació crítica: ‘No hi ha suficient personal especialitzat’ i, ‘per molts diners que tinguem, si no hi ha ningú que puga executar els treballs, tampoc servix’. La falta de plantilles qualificades alentix projectes i tràmits, i retarda la posada en servici d’infraestructures clau.
Vigilància de preses i decisió política
Per a millorar la situació, proposa que el sistema de vigilància de preses s’organitze ‘de manera independent, com el Consell de Seguretat Nuclear que no es regix per l’Administració central però rendix comptes al Congrés de Diputats i al Senat’. Separar la supervisió tècnica dels cicles polítics, raona, reforçaria la transparència i la continuïtat de criteris.
L’emergència climàtica ‘afecta al territori de manera directa’ i està incrementant la freqüència d’estos fenòmens. ‘Si abans podíem esperar una catàstrofe d’este tipus durant alguns anys, ara veiem que es repetix en sol mesos’, la qual cosa obliga a accelerar projectes hidràulics perquè el risc no es dispare entre episodi i episodi.
Trigueros sosté que el problema no és econòmic: ‘amb la quarta part dels diners que es gasta a reparar els danys de tragèdies com la dana sobraria per a construir infraestructures bàsiques de prevenció’. ‘Només falta la decisió‘, resumix, en al·lusió a la necessitat de priorització i coordinació per a passar dels plans a l’obra.
En este context, una jornada tècnica celebrada este dilluns reunix responsables i especialistes en operacions, infraestructures viàries i enginyeria de camins per a avaluar avanços i fixar prioritats immediates. El debat posa el focus a accelerar l’execució, afinar les alertes i reforçar el múscul tècnic per a afrontar episodis que ja no són excepcionals.
