Guàrdies civils, bombers, militars i policies que presten servici durant la DANA del 29 d’octubre a València i la seua àrea metropolitana coincidixen en dos paraules: col·lapse i impotència. Descriuen un escenari bèl·lic, amb vies negades, vehicles arrossegats i comunicacions interrompudes, que els obliga a encadenar rescats mentres lamenten no haver pogut salvar més vides.
Els equips expliquen que, tant eixe dia com els següents, l’allau d’avisos fa quasi impossible prioritzar. Quan es dirigixen a un punt, sorgixen sobre la marxa noves persones en risc vital en el trajecte. Eixa dinàmica retarda accessos, obliga a improvisar rutes segures i tensiona la coordinació entre unitats.
Dificultat per a prioritzar
En el Lloc de Comandament Avançat de la Reva, bombers de diferents parcs reben multitud d’informacions simultànies i parlen de sensació de col·lapse. El cap del parc de Sagunt recorda un impacte visual tremend: camions detinguts en els vorals, enderrocs, branques, arbres i travesses de barreres de seguretat desplaçades; fins i tot carrers desapareguts. Resumix que ‘Em donava la sensació d’estar en una zona de guerra‘.
El capità Manuel Lareo, de la UME, mobilitzat des de Morón per a reforçar el dispositiu, qualifica el panorama com ‘un escenari bèl·lic‘ i admet haver-se quedat ‘sorprès per la força esborronadora de l’aigua’. La comparació amb missions en l’exterior subratlla la violència d’una riuada que multiplica els riscos per a intervinents i ciutadans.
Rescats sota risc
Des del Parc Sud de València, el bomber Jorge Ondo relata que el que més li impacta és ‘l’alba de l’endemà, amb la gent deambulant sense rumb i cotxes amuntegats per qualsevol part’. En Forn Alcedo, tarden a arribar a dos dones atrapades en una gasolinera perquè, a bord d’una barca a rems, van rescatant a ‘gent en cotxes, enganxades en els fanals, sobre terrats’.
Les patrulles de la Guàrdia Civil encadenen actuacions en zones negades, cotxeres i passadissos estrets on fan falta lliteres i material específic. El cap de l’àrea de Muntanya de Granada es desplaça per a estes tasques i descriu l’estrés que provoca la falta de comunicacions i l’obligació de triar entre diversos avisos urgents quan tot està col·lapsat.
A Paiporta, un agent de la Patrulla de Reserva de Companyia que s’activa estant lliure de servici observa com l’aigua li arriba al pit, veu ‘cotxes estampats en fanals i la gent en xoc dins dels seus cotxes’ i escolta el ‘baluern eixordador’ de l’aigua. Resumix una conclusió compartida: ‘ningú està preparat per a una catàstrofe de tal magnitud’.
En el port de València, un guàrdia civil de la secció fiscal reconeix que la seua vida corre perill i que, malgrat la ràbia per no poder ajudar més, es queda amb l’essencial: ‘Salvem a molta gent. Amb això ens quedem’. Des de Trànsit, el capità cap del subsector a València activa un desplegament preveient afeccions en l’A-7 i subratlla que ‘va ajudar molt dir-li als conductors i ocupants, que havien entrat en xoc, que isqueren dels cotxes’.
Els bussejadors del Grup d’Especialitats Subaquàtiques coordinen busques de desapareguts en el medi aquàtic, amb angoixa evident. El seu responsable admet que, fins i tot acostumats a moments tristos, la DANA va ser ‘molt dur’.
La Policia Local de València, des de la unitat de Seguretat, Suport i Prevenció, rep moltíssimes crides a través del 092 i el 112 i aplica un criteri clar: prioritzar les que comporten risc per a la vida. El seu responsable assegura que l’experiència li marca ‘professional i humanament’ i afig una reflexió sobre la resposta social: ‘Espanya és una gran nació, es va bolcar’.
També des de l’àmbit veïnal, un sotsinspector de la Policia Nacional que no estava de servici observa des de la seua casa a Benetússer com una llengua d’aigua rebenta portes i nega cotxes i vivendes. En sentir crits d’auxili, ix i arrisca la seua vida per a salvar a dos veïnes: ‘Vaig pensar més a auxiliar-les que en la meua pròpia vida’.
De tots els relats emergix una mateixa imatge: professionals que enllacen decisions sota pressió, amb mitjans limitats i comunicació intermitent, mentres l’aigua arrossega tot al seu pas. El balanç que compartixen combina alleujament pels qui aconseguixen rescatar i la ferida del que no van poder evitar.
