Les inundacions provocades per la DANA del 29 d’octubre de 2024 van devastar gran part de la província de València i van deixar un balanç que va evidenciar la magnitud del desastre. Pluges extraordinàries concentrades en capçaleres de barrancs i l’alta densitat urbana en els municipis més afectats van desencadenar crescudes sobtades que van arrasar barris, vies i servicis essencials.
A Turís es van acumular 771 litres per metre quadrat en 24 hores, amb 187 litres en una hora, un rècord històric a Espanya. Eixa intensitat va desbordar llits i drenatges, va negar carreteres i va deixar aïllades nombroses zones. La rambla de Poio va registrar crescudes llampec amb un pic de 2.409 metres cúbics per segon, una demostració de la rapidesa amb què els torrents van transformar barrancs en riuades capaces de superar la capacitat de canalització i d’inundar baixos i garatges en minuts.
Impacte humà i social
Les riuades van causar 229 morts, entre elles la d’una bebé nonada de huit mesos, i dos persones van seguir desaparegudes. El balanç podria elevar-se a 231 si es reconeixen dos ancianes d’una residència de Paiporta que van morir a l’hospital. En les labors de neteja van morir dos treballadors. Va haver-hi 2.641 ferits i 117.000 persones ateses, un volum que va saturar la resposta d’emergència i va obligar a prioritzar l’atenció en els punts més danyats.
Es va calcular que 303.295 persones van resultar afectades de manera directa o indirecta i que més de 80.000 patiran trastorn d’estrés posttraumàtic en la zona zero, un impacte que va anticipar la necessitat de suport psicològic i de mesures d’acompanyament social prolongades.
L’anomenada ‘zona zero’ va agrupar 15 municipis com Paiporta, Catarroja o Aldaia, cada un amb més de 20.000 afectats. En eixe cinturó de gran densitat (2.098 habitants per quilòmetre quadrat enfront de 250 a la ciutat de València) es van concentrar el 10% dels habitants de la província i una elevada activitat empresarial, amb 29,7 empreses per quilòmetre quadrat, la qual cosa va amplificar el colp sobre l’ocupació i el teixit productiu.
Danys i reconstrucció
Els danys materials es van xifrar en 17.800 milions d’euros. El Consell va considerar que, per a reposar pèrdues, reforçar infraestructures i adaptar el territori, es van necessitar 12.000 milions addicionals, elevant la factura total a 29.000 milions. La destrucció va aconseguir 66.000 locals comercials, 15.969 vivendes —1.530 declarades inhabitables—, 115 centres educatius que van afectar més de 48.000 alumnes i 136 infraestructures sociosanitàries, inclosos 57 centres de salut. Van quedar inutilitzats 144.000 vehicles, el 85% sinistre total, i l’impacte laboral va aconseguir a 274.883 persones treballadores.
La superfície devastada va abastar 564 quilòmetres quadrats en 75 municipis on es van concentrar al voltant d’un milió d’habitants i el 30% del PIB i de l’ocupació de la província. Les infraestructures van patir danys extensos: 1.450 quilòmetres de carreteres, 566 quilòmetres de vies ferroviàries, 140 trams de carretera i 380 ponts i pontons; a més, 2.755 quilòmetres de pistes forestals, 640.000 hectàrees de massa forestal i 123 depuradores van resultar afectats. La xarxa de transport de la província va quedar danyada en un 74%, dificultant l’arribada d’ajuda i la reactivació del territori.
El volum de residus generats va aconseguir un milió de tones. La seua retirada, a un ritme mitjà de 15.000 tones diàries, va permetre buidar en les primeres setmanes 767 vials obstruïts en les localitats més afectades. També es van evacuar 70.000 metres cúbics de llot, 130.000 vehicles i 20.000 tones de canyes, tasques clau per a recuperar accessos, restablir servicis i reduir riscos sanitaris i ambientals.
El balanç de la DANA de 2024 va deixar lliçons immediates sobre vulnerabilitat i necessitat d’adaptació. Les xifres van descriure un episodi extrem la petjada humana del qual, econòmica i territorial va marcar a la província.
