El València es va imposar 1-0 al Llevant a Mestalla gràcies a una xilena d’Hugo Duro en el minut 79, després d’un centre de Gayà. Fins llavors, el portera Mathew Ryan va sostindre als granotas amb intervencions decisives. El triomf va tallar una ratxa de set partits sense guanyar i va alleujar als blanc-i-negres en la baralla per allunyar-se del descens, mentres el Llevant va seguir en la zona roja i va ajornar la seua primera victòria en este estadi.
Per primera vegada en la temporada, Carlos Corberán va repetir onze i va apostar pel mateix bloc que va competir en la jornada anterior. Davant, Julián Calero va deixar d’inici a Kervin Arriaga després del seu viatge internacional, encara que va mantindre en la porteria a Ryan. En la vespra, el tècnic blaugrana va deixar un missatge que va resumir el seu enfocament del derbi: ‘Si entres al derbi plorant, queixant-te, eixiràs igual’. Amb tres migcampistes de perfil defensiu, el Llevant va tractar de tancar passadissos interiors i forçar pèrdues, però el València es va ensenyorir prompte de la pilota, del ritme i del territori.
Un València més vertical
Les primeres arribades clares van ser locals: Ryan va rebutjar un tret de Beltrán i Danjuma va provar amb un xut que va marxar per poc. Carlos Álvarez va liderar les tímides connexions visitants fins que la trobada es va interrompre a base de faltes. En eixe context travat, el conjunt blanc-i-negre va generar les ocasions més nítides: Toljan va salvar sobre la línia un zurdazo de Javi Guerra i Ryan va tornar a aparéixer per a desviar un altre intent de Beltrán. En la prolongació del primer temps, Agirrezabala va respondre a l’intent de Vencedor, la millor opció visitant abans del descans.
Després de la represa, el partit va mantindre el pols amb intensitat alta i dols constants. Danjuma es va inventar un colpege que es va enverinar i va repel·lir el travesser, avís que va confirmar la insistència local. Corberán va moure la banqueta i va donar entrada a Hugo Duro per Beltrán per a carregar l’àrea i fixar als centrals.
El gol va poder arribar abans, però el VAR va anul·lar per fora de joc mil·limètric una miqueta de Diego López en el 63, una decisió que va tibar l’estadi i va desordenar al Llevant. Calero va recórrer a Brugué, Arriaga i Koyalipou per a afegir cames i profunditat, sense aconseguir que el seu equip enllaçara possessions en camp rival.
La jugada decisiva va nàixer en una pujada de Gayà, que havia guanyat metres per a insistir per l’esquerra. El seu centre al cor de l’àrea el va transformar Hugo Duro en una xilena impecable per a batre per fi a Ryan i deslligar a Mestalla.
Final d’infart a Mestalla
Amb avantatge, el València va protegir la seua àrea i va buscar transicions, mentres el Llevant va estrényer amb més cor que orde. Els visitants van fregar l’empat: Tárrega va traure sota pals un tir de Koyalipou, Morals va acariciar el pal després d’una mala eixida de Agirrezabala i una falta de Olasagasti la blocó el meta local per a assegurar els tres punts.
El descompte, de huit minuts, va ser un intercanvi de colps propi d’un derbi i va acabar amb tangana. L’empenyiment dels 46.302 aficionats va acompanyar una nit que va arrancar amb un minut de silenci per les víctimes de violència masclista i per dos abonats històrics. Més enllà del marcador, el València va guanyar oxigen i confiança després de la seua mala ratxa; el Llevant es va emportar la certesa de la seua solidesa durant molts minuts, però també l’evidència de falta d’ullal en el tram final.
