Óscar Puente ha carregat amb duresa contra el franquisme i contra els qui intenten relativitzar-lo en parlar de ‘llums i ombres’. El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible ha demanat a la direcció del PP que, si queda un sector moderat, renuncie a blanquejar la dictadura i assumisca que no hi ha un costat acceptable en eixe passat. Les seues paraules s’han produït durant la seua intervenció a l’Escola de Govern organitzada pel PSOE de Castella i Lleó, en un context marcat per l’efemèride dels 50 anys de la mort de Franco i la consolidació de la democràcia.
Puente ha emfatitzat que cal ‘tindre les entranyes molt negres per a veure en el franquisme algun aspecte positiu’ i ha respost així a recents declaracions que parlaven d’aspectes ‘positius i negatius’ d’aquella ‘etapa negra’. Ha sostingut que presentar la dictadura com un període amb balanços equilibrats és, en si mateix, una manera de justificar-la per la porta de darrere.
Crida al PP i memòria familiar
El ministre ha reclamat a la dreta que deixe de blanquejar la dictadura i ha portat el debat al terreny personal per a subratllar les conseqüències reals del règim. Ha recordat la història del seu avi, detingut en 1939 i segó in extremis d’un afusellament, a qui li van commutar la mort per tres anys de presó en els quals va rebre ‘una pallissa totes les setmanes, religiosament’ i ‘manguerazos’, després de la qual cosa va viure ‘penúries’. Amb eixe testimoniatge, ha negat que puga existir un costat positiu del franquisme.
En clau de crítica política, ha ironitzat amb què alguns ‘sembla’ que volen tornar a eixa etapa, i ha lamentat que quan ocorren fets rellevants en diferents territoris algunes televisions autonòmiques emeten bous en lloc d’informar sobre qüestions com els incendis forestals a Castella i Lleó, la dana a València o l’incendi en la Mesquita de Còrdova.
Puente ha qüestionat a més la hipòtesi d’un govern del PP amb Vox i que Santiago Abascal puga ser vicepresident i ministre de vivenda. Ha comparat les polítiques de vivenda de la dictadura amb les actuals i, en to sarcàstic, ha dit: ‘Igual volen acabar posant el jou i les fletxes en els portals’.
Justícia i cas del fiscal general
En l’àmbit judicial, Puente ha assegurat que a Espanya no es pot ‘tornar molt arrere’ respecte a la dictadura ‘perquè no hem avançat gran cosa’ en estos 50 anys. Ha emmarcat eixa reflexió en la recent condemna del Tribunal Suprem al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació i una multa de 7.200 euros per un delicte de revelació de dades reservades vinculat a la filtració d’un correu sobre un frau fiscal admés per la parella de la presidenta madrilenya.
Segons el ministre, este és ‘un moment molt interessant per a entendre els perquès de determinades coses’, entre elles l’obstinació del PP per tindre majoria en el Suprem i ‘controlar per darrere’ la sala segona, la que ha condemnat a García Ortiz. Ha recordat l’episodi en el qual el llavors senador Ignacio Cosidó va parlar d’eixe control i ha assenyalat que un magistrat citat en aquell context forma part hui de la sala que va dictar la condemna.
Puente ha qüestionat també els referents internacionals que, al seu juí, la dreta a Espanya pren com a model: Benjamin Netanyahu, Jair Bolsonaro, Javier Milei i Donald Trump. Ha afirmat que estos líders acumulen, respectivament, una orde de detenció internacional, una condemna de presó per un colp d’estat, investigacions per una ciberestafa i sospites de pederàstia per la seua suposada vinculació amb els arxius de Epstein.
En este context, ha sentenciat que el que ‘preocupa’ la dreta quan diu que els immigrants ‘venen a delinquir’ és ‘la competència’. En contrast, ha defés que ‘la referència de l’esquerra mundial és Espanya’, a la qual atribuïx avanços en creixement econòmic, salaris i pensions, i ha subratllat que Pedro Sánchez resistix davant un ‘bombardeig per terra, mar i aire’ del qual responsabilitza a una ‘internacional feixista’.
En clau interna, el ministre ha criticat l’anàlisi del PP sobre la situació del país. Ha assenyalat que els presidents autonòmics d’eixe partit s’atribuïxen la bona marxa dels seus territoris, però quan parlen del conjunt d’Espanya ‘sembla que no va bé’, quan, al seu juí, ‘el que va malament és el que depén d’ells, la sanitat, les emergències’. I ha rematat amb una bateria de preguntes retòriques sobre per què convoquen eleccions en unes comunitats, dimitixen en unes altres o prorroguen pressupostos diverses vegades, per a concloure que evidencien ‘desídia i abandó’, que són ‘uns incompetents‘ i que ‘estan en política per a gaudir mentres uns altres ho passen malament i fins i tot moren’.
