Una trentena d’agents infecciosos van ser detectats en les setmanes posteriors a la dana del 29 d’octubre de 2024 a la província de València, amb major presència en els llots arrossegats que en les aigües acumulades. Les conclusions procedixen d’un estudi presentat en unes jornades del Parc Científic de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx per dos catedràtics de Parasitologia de la Universitat de València.
El treball es va basar en 111 mostres arreplegades durant les tres primeres setmanes després de l’episodi: 44 procedents d’aigües acumulades i 65 de llots. A més, es va incorporar l’anàlisi de 3.000 mosquits i 140 caragols, els dos vectors potencials de virus i bacteris. Segons van explicar, es van observar virus i bacteris entorn de la trentena i, de forma destacada, es va detectar una elevada quantitat de mosquits, inusual per a un mes de novembre, la qual cosa va agreujar el risc sanitari per la seua capacitat de transmissió.
Més risc en els llots
Els responsables de l’estudi van subratllar que els llots van concentrar la major càrrega de patògens enfront de les aigües. Esta diferència s’entén per l’arrossegament de matèria orgànica i deixalles durant les inundacions, que afavorix que els microorganismes s’adherisquen i persistisquen en els sediments. Entre les patologies postdesastre més comuns després de la riuada es van registrar malalties gastrointestinals, amb especial incidència de la diarrea, i també infeccions respiratòries derivades de la inhalació de floridura en immobles afectats per la humitat.
Els microorganismes detectats van ser molt variables en espècies i van mostrar diferents mecanismes de transmissió: falta d’equips de protecció, dèficits d’higiene en tasques de neteja, exposició de ferides i contacte amb animals. Les conseqüències sanitàries es veuran a llarg termini i afectaran amb major intensitat a col·lectius vulnerables com la població infantil i les persones majors dependents, per la seua menor capacitat de resposta davant infeccions i complicacions.
Contaminació fecal i salut pública
L’estudi va destacar les elevades taxes de contaminació fecal, tant d’origen humà com procedent d’explotacions ramaderes d’ovelles, cabres i èquids, a més de gossos i gats. Este escenari es va veure agreujat per les intenses onades d’aigua que van causar arrossegaments massius, la ruptura de canonades d’aigües residuals, la destrucció de xarxes de canalització de deixalles i l’obstrucció de sistemes de clavegueram. Com a conseqüència, es van produir nombrosos episodis de gastroenteritis, enterocolitis i diferents variants de diarrea, a més de casos de septicèmia.
Els experts van recordar que les inundacions són el desastre natural més freqüent a escala global, en concentrar entorn del 40% dels esdeveniments, i que han provocat més de 53.000 morts en l’última dècada. Malgrat això, a penes existixen dades sòlides sobre els efectes de les danes en la salut a curt, mitjà i llarg termini, per la qual cosa es va plantejar la necessitat de continuar investigant la supervivència dels agents infecciosos i la seua capacitat de propagació després d’episodis similars.
Un dels catedràtics va definir la dana com un desastre sense precedents, molt pitjor que l’huracà Katrina, i va assenyalar que van coincidir tempestes molt intenses, aparell elèctric, graníssol i un vendaval, amb registres de fins a 770 litres per metre quadrat en punts com Mes de Calabarra (València). També va apuntar que dies després de la riuada va aparéixer en localitats com Chiva una espècie de boira amb polvillo blanc que provocava irritació de gola, un fenomen observat després al Regne Unit i als Estats Units i que seguix pendent d’explicació.
Quant a riscos afegits, es va alertar sobre la prioritat d’evitar la reaparició de la malària en l’Albufera, erradicada fa anys, atés que la malaltia seguix present en el Delta de l’Ebre i va haver-hi voluntaris procedents d’eixa zona que van poder transportar mosquits en els seus vehicles. A més, es va lamentar que el missatge És-Alert s’enviara a les 20.11 hores, quan ja s’havien produït els pitjors efectes, i que els vehicles, especialment els elèctrics pel col·lapse de les bateries amb l’aigua, es convertiren en ‘taüts flotants’.
