El 40% del territori d’Espanya està en procés de desertificació per causes vinculades a l’activitat humana, des de pràctiques agrícoles i ramaderes intensives fins a la pressió del turisme. Esta és la principal conclusió del primer Atles de la Desertificació a Espanya, concebut com a ferramenta útil per a responsables públics i presentat a Alacant.
Amb dades de 2020, l’atles localitza els principals focus en el sud-est peninsular, l’altiplà manxec, el sud d’Extremadura, àrees vitivinícoles de Castella i Lleó i La Rioja, a més dels arxipèlags canari i balear, la vall de l’Ebre i part del Guadalquivir. La concentració d’impactes en estos territoris es relaciona amb climes més secs, sòls fràgils i usos intensius de l’aigua i del sòl, la qual cosa accelera la pèrdua de funcionalitat dels ecosistemes.
Metodologia i abast
L’objectiu central del projecte ha sigut cartografiar degradació i desertificació a Espanya. Per a això s’empra un algorisme Random Forest que integra evidències de degradació en aigües subterrànies i aiguamolls, la condició de la terra i diversos indicadors dels Objectius de Desenrotllament Sostenible. El resultat són 66 mapes temàtics sobre clima, aigua, sòl, coberta forestal, biodiversitat i societat que permeten comparar territoris i prioritzar actuacions.
L’atles distingix entre degradació i desertificació. La degradació afecta al 43,35% del país; la desertificació se circumscriu a zones àrides i aconseguix al 60,94% d’estes àrees, la qual cosa equival a 206.203 km². Esta diferència és clau per a orientar mesures: on hi ha degradació general convé restaurar i previndre, mentres que en les àrees àrides desertificadas es torna urgent assegurar aigua, sòl i vegetació per a evitar pèrdues irreversibles.
El diagnòstic avança conseqüències directes: major estrés sobre aqüífers i aiguamolls, deterioració del sòl i reducció de la biodiversitat, amb efectes en l’agricultura i la disponibilitat d’aigua. Estos impactes ja es detecten a través dels indicadors utilitzats i expliquen la necessitat d’actuar de manera coordinada entre administracions.
El document detalla situacions provincials. En la Comunitat Valenciana, Alacant suma 5.796 km², dels quals 4.641 són àrids; dins d’eixa superfície àrida, el 98,9% està sotmés a desertificació. A València, 10.801 km² totals i 10.029 àrids, amb un 81,9% de desertificació sobre la seua àrea àrida. A Castelló, 6.617 km² totals i 5.011 àrids, amb un 57,3% de desertificació en la seua zona àrida. Estos percentatges indiquen la intensitat del fenomen allí on l’aridesa ja és estructural.
Comunitats més exposades i solucions
Per comunitats, el 99,8% del territori de la Regió de Múrcia és zona àrida, seguida per Canàries (92,7%), Castella-la Manxa (90,5%), Balears (85,4%) i la Comunitat Valenciana (84,4%). En l’extrem oposat, Cantàbria, Galícia i Astúries registren 0 km² àrids. Que un territori siga àrid no implica per si mateix desertificació, però sí un major risc quan es combina amb usos que intensifiquen la pressió sobre l’aigua i el sòl.
L’atles recorda que quatre de cada cinc persones a Espanya residixen en zones àrides, atretes per climes teòricament benignes. Esta concentració augmenta l’exposició a sequeres i a conflictes d’ús de l’aigua, un recurs la gestió del qual és central i que ha sigut origen de nombrosos conflictes internacionals. D’ací ve que els autors insistisquen en solucions combinades i adaptades a cada realitat territorial.
No existix una resposta única: els experts plantegen una combinació de reutilització d’aigües residuals, millora de xarxes per a reduir pèrdues, dessalinització i transvasaments. Una dada clau il·lustra el marge de millora: dels 4.000 hectòmetres cúbics d’aigua consumits a les ciutats, només 500 es reutilitzen per a un segon ús, el 12%. Elevar eixa taxa alleujaria la sobreexplotació d’aqüífers i permetria reservar aigua de major qualitat per a usos prioritaris.
L’Atles de la Desertificació a Espanya està disponible en la web del projecte (https://atlas-desertificacion.ua.es/es/pagina-de-inicio-del-sitio.html) i ha sigut presentat pels seus coordinadors amb la intenció que els mapes servisquen per a decisions relacionades amb ‘al canvi climàtic, la gestió forestal i la gestió hídrica’.
