La Comunitat Valenciana va tancar setembre amb un dèficit del 0,52% del seu PIB. Este resultat es va produir en un context en el qual les administracions públiques espanyoles, sense incloure les locals, van acumular un desequilibri de 18.817 milions en els nou primers mesos, equivalent al 1,12% del PIB.
El comportament de la comunitat va estar marcat pel gasto extraordinari derivat de la dana i per una liquidació del sistema de finançament autonòmic menys favorable que la de l’any anterior. Segons les dades d’execució pressupostària del Ministeri d’Hisenda, l’impacte de la dana va aconseguir en el conjunt del país 4.050 milions entre gener i setembre, un 0,24% del PIB, i va ascendir en la Comunitat Valenciana a 1.050 milions.
Impacte de la dana i del sistema de finançament
Si es descompta eixe gasto excepcional, el dèficit públic agregat s’hauria reduït fins a 14.767 milions, un 39,3% menys que un any abans, gràcies a l’augment de la recaptació. La major capacitat d’ingressos explica que, malgrat el cost de l’emergència, el desequilibri del conjunt continuara moderant-se respecte a 2023.
L’administració central va acumular fins a setembre un dèficit de 30.552 milions, el 1,82% del PIB, després de retallar-lo un 6,6%. Este ajust es va donar malgrat 2.970 milions associats a la dana i al fet que la liquidació del sistema de finançament va ser menys negativa per a l’Estat que en 2023, la qual cosa va implicar menys recursos nets per a les comunitats i, en conseqüència, un menor superàvit autonòmic.
De fet, el saldo conjunt de les comunitats es va reduir un 31,9%, fins a 4.814 milions, el 0,29% del PIB. Només dos regions van tancar setembre en negatiu: la Comunitat Valenciana, amb el 0,52% del seu PIB, i Murcia, amb el 0,36%. En el cas valencià, el pes del gasto per la dana i l’efecte de la liquidació van explicar el saldo negatiu malgrat l’avanç d’ingressos.
Per part seua, la Seguretat Social va multiplicar per cinc el seu superàvit i el va situar en 6.921 milions, el 0,41% del PIB. Este resultat es va recolzar en la millora dels ingressos, impulsats per mesures com la pujada del salari mínim i de les pensions, així com per les aportacions del mecanisme d’equitat intergeneracional.
Hisenda va avançar a més que, fins a octubre, l’Estat va registrar un dèficit de 22.582 milions, un 17% menys i equivalent al 1,34% del PIB, també condicionat per la dana, amb 2.627 milions. Els ingressos del període van augmentar un 8,6%, amb una recaptació tributària que va créixer un 9,8% fins a 217.206 milions: l’IRPF va pujar un 17,3%, l’IVA un 9,6% i l’impost de societats un 6,6%. A estos recursos es van afegir el nou impost a la banca i majors ingressos de l’impost elèctric i del gravamen sobre primes d’assegurances.
En paral·lel, els gastos de l’Estat van avançar un 6% en els nou primers mesos per l’efecte de la dana i per l’augment de partides com les inversions, que van créixer un 30,8%, les subvencions, un 20,7%, els interessos del deute, un 8,7%, i la remuneració d’assalariats, un 5,1%.
