José Luis Olivas ha mort este dissabte als 73 anys, segons va informar l’Executiu autonòmic en un comunicat en el qual va expressar els seus condols. Figura destacada de la política valenciana i del sector financer, la seua trajectòria va combinar responsabilitats institucionals i càrrecs de primer nivell en la banca.
Trajectòria política en la Generalitat
Nascut a Motilla del Palancar en 1952, va ser president de la Generalitat entre juliol de 2002 i juny de 2003. Va accedir al càrrec després de la dimissió d’Eduardo Zaplana i va precedir a Francisco Camps, romanent en la presidència durant onze mesos, el mandat més breu de l’etapa autonòmica recent. Va ser a més diputat autonòmic des de 1995 fins a 2003, conseller entre 1995 i 1999 i vicepresident del Consell de 1999 a 2002.
Va iniciar la seua carrera en la UCD, de la qual va ser fundador, i en les primeres eleccions democràtiques va resultar triat regidor a València. Posteriorment va militar en el PP, en el qual també va ser regidor, conseller i, en el pla orgànic, secretari general. Va ser el primer president de l’etapa democràtica que va ocupar el càrrec sense haver concorregut a les urnes; posteriorment va succeir el mateix amb Alberto Fabra i, més recentment, amb Juafran Pérez Llorca. El seu període va concloure amb la convocatòria d’eleccions autonòmiques, en les quals el candidat del PP va ser Francisco Camps.
Pas per la banca i causes judicials
A més de la seua etapa al capdavant de la Generalitat, Olives va presidir l’extinta Bancaixa, va dirigir el Banc de València i va ser vicepresident de Bankia. El Banc de València va ser intervingut pel Banc d’Espanya a la fi de novembre de 2011, un mes després de la seua dimissió, en detectar-se un forat de capital d’uns 600 milions que es va cobrir amb una aportació de 1.000 milions del FROB abans de ser adjudicat a CaixaBank en subhasta.
Al juny de 2015 va ser detingut per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil per una acusació d’estafa i malversació relacionada amb inversions de Bancaixa a Mèxic, un assumpte pel qual ja havia sigut processat per l’Audiència Nacional.
Va ser també el primer expresident de la Generalitat Valenciana condemnat per un cas de corrupció. En 2017, el Jutjat penal número 6 de València li va imposar una pena d’un any i mig de presó per cobrar una comissió de 580.000 euros de l’empresari Vicente Cotino en la venda d’una firma dedicada a parcs eòlics. Després de conéixer-se la sentència, va enviar una carta al llavors president, Ximo Puig, en la qual va renunciar a ‘tots els honors i drets’ que li ‘pogueren correspondre en virtut del que es disposa en la Llei 6/2002 que regula l’Estatut d’Expresidents’.
A l’octubre de 2024 va ser jutjat i absolt en el cas Erm, en el qual va compartir banqueta amb Eduardo Zaplana. Mentres que Zaplana va ser condemnat a més de deu anys per suborn, blanqueig, falsedat i prevaricació, Olives i altres set acusats van resultar absolts després que la Fiscalia retirara l’acusació al no trobar proves d’activitat delictiva. Al gener d’enguany també va ser absolt en l’Audiència Nacional per una suposada falsedat comptable en el Banc de València corresponent als exercicis de 2009 i 2010.
Olives ha sigut el primer president de l’etapa democràtica que mor. La seua mort tanca una trajectòria marcada pel contrast entre càrrecs públics d’alta responsabilitat, una presència destacada en el sistema financer valencià i un recorregut judicial amb una condemna i diverses absolucions.
