Les 17 obres d’emergència que executa la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) després de la dana del 29 d’octubre de 2024 podrien estar pràcticament concloses al juny de 2026. En paral·lel, les actuacions del Pla de Recuperació i Millora de la Resiliència es preveu que en 2030 estiguen pràcticament totes en execució, marcant dos horitzons: un immediat per a reparar danys i restituir servicis crítics, i un altre de mitjà termini per a reduir el risc d’inundacions de manera estructural.
Terminis i abast del pla
Les previsions s’han avançat en una jornada tècnica dedicada a la recuperació després de la dana. La CHJ detalla que l’avanç és dispar segons el tipus d’intervenció: les obres en infraestructures clau com el canal Xúquer, la presa de Forata o el sistema automàtic d’informació hidrològica (SAIH) estan més avançades, mentres que les lligades a restaurar la funcionalitat de llits requerixen més temps per la seua complexitat i pels tràmits ambientals associats.
L’entitat calcula que, en circumstàncies molt favorables, el paquet d’emergència podria superar el 90% d’execució al juny de 2026. Per a delimitar l’impacte de futurs episodis, s’ha modelitzat digitalment el terreny en les zones d’actuació, una ferramenta que permet definir amb precisió els punts de major vulnerabilitat, optimitzar moviments de terres i dimensionar defenses, amb l’objectiu de reduir afeccions si es repetix una avinguda de característiques similars.
El Pla de Recuperació i Millora de la Resiliència incorpora mesures per 731 milions d’euros orientades a la recuperació i per 551 milions per a prevenció i protecció. Segons s’ha explicat, algunes actuacions ja s’han executat, unes altres es licitaran en breu i vàries estaran en obra en 2026, mentres que la resta anirà desplegant-se de manera escalonada. Encara que este tipus de projectes solen prolongar-se prop d’una dècada, la meta és que en 2030 estiga pràcticament tot en execució, la qual cosa permetria solapar redacció, contractació i obra per a accelerar resultats sense comprometre la qualitat tècnica.
Planificació i finançament
Davant la petició de construir més preses, s’ha subratllat que les grans infraestructures hidràuliques no poden improvisar-se: han d’emmarcar-se ‘dins d’una planificació seriosa, coherent i des del punt de vista hidràulic i hidrològic molt ben planificada’. Esta reflexió enllaça amb la idea que la gestió del risc d’inundació combina obres i mesures de gestió del territori, per la qual cosa exigix coherència tècnica i coordinació entre administracions.
El pla ha rebut al voltant d’un centenar d’al·legacions, moltes incorporades al document final. A més, s’ha remarcat que l’Administració autonòmica disposa de capacitat d’autogovern i, per tant, hi haurà actuacions que haja de finançar. Al mateix temps, s’ha matisat el debat sobre el finançament en recordar que la Generalitat es pot sumar per a cobrir intervencions que ja estan en marxa i que els fons de l’Administració General de l’Estat també procedixen de la ciutadania, per la qual cosa la resposta és necessàriament compartida.
Des de la CHJ s’ha cridat a fugir d’ocurrències i a basar les decisions en criteris tècnics. S’ha lamentat que continuen arribant propostes contradictòries sobre com abordar les inundacions i s’ha reivindicat el treball realitzat el dia de la dana: davant la pregunta de si es va actuar correctament, la resposta ha sigut un rotund ‘per descomptat’.
En resum, el full de ruta combina urgències i prevenció: 17 obres d’emergència pressupostades en 220 milions d’euros amb horitzó 2026 i un pla més ampli que, amb 731 milions per a recuperació i 551 per a prevenció, aspira a tindre la majoria de projectes en marxa en 2030. La prioritat immediata és restituir infraestructures crítiques i capacitat hidràulica en els llits, mentres es prepara el desplegament d’actuacions de major importància per a reforçar la resiliència del territori enfront de nous temporals.
