La Universitat de València lidera un projecte europeu que explora la comunicació entre l’intestí i el cervell com a clau per a entendre el dolor crònic i les seues complicacions emocionals i cognitives. Este mes de gener es posen en marxa els estudis en humans a València amb la col·laboració del IATA-CSIC i del Consorci Hospital General Universitari de València, en un enfocament que unix investigació bàsica i aplicació clínica directa.
El dolor crònic és una de les condicions de salut més comunes i una de les principals causes de discapacitat, amb especial impacte en dones. Sovint conviu amb problemes de salut mental que agreugen la capacitat per a treballar, cuidar-se i mantindre relacions, de manera que el sofriment físic i el malestar emocional es retroalimenten.
En malalties com l’artritis reumatoide, l’artrosi i la fibromiàlgia, apareix amb freqüència l’anomenat dolor nociplástico i la sensibilització central: el dany anatòmic no explica per si sol la intensitat del dolor perquè el sistema nerviós processa els senyals de forma amplificada. Esta desincronía complica el diagnòstic, dificulta el control dels símptomes i exigix abordatges més fins que els purament analgèsics.
Els tractaments actuals resulten en molts casos insuficients i els pacients arrosseguen dificultats per a regular les emocions. En eixe context, alguns recorren a l’automedicació amb alcohol per a alleujar el malestar, una eixida que pot empitjorar els símptomes i comprometre l’adherència terapèutica, consolidant un cercle viciós.
Del laboratori a la clínica
El projecte ‘PainGutPFC’ planteja que la connexió cos-cervell, en particular l’eix intestí-cervell, té un paper rellevant en el desenrotllament i manteniment del dolor. Treballs previs de l’equip en animals i humans van mostrar que el dolor altera el sistema de recompensa cerebral, un circuit que governa motivació i plaer. Quan este sistema canvia, augmenten les emocions negatives i apareixen problemes cognitius; a més, s’afavorixen conductes poc saludables com el consum excessiu d’alcohol, que al seu torn retroalimenta el dolor.
La iniciativa aplica una estratègia translacional: combina estudis preclínics amb assajos en persones en paral·lel per a contrastar hipòtesi i accelerar el seu trasllat a la pràctica. Incorpora, a més, una perspectiva de gènere que té en compte les diferències observades entre hòmens i dones en l’experiència del dolor i en la resposta als tractaments, amb l’objectiu d’adaptar les intervencions a cada perfil.
Els responsables preveuen que les troballes permeten dissenyar teràpies dirigides i enfocaments de medicina personalitzada que integren mesures psicològiques i de salut integral. La meta és aconseguir alleujaments més ràpids i sostinguts, reduir la dependència de fàrmacs i disminuir la càrrega emocional associada, des de l’ansietat i la depressió fins a l’autotractament amb alcohol.
Marcadors de microbiota intestinal
El grup Innobiome del IATA-CSIC aporta la seua experiència en l’estudi del microbioma intestinal i la seua relació amb la salut. La seua labor se centra en identificar marcadors de la microbiota vinculats al dolor crònic i a alteracions conductuals, i a desenrotllar estratègies basades en el microbioma amb potencial per a millorar esta condició. Estos marcadors són senyals biològics que ajuden a descriure perfils de pacients i a seguir l’evolució del trastorn.
L’equip explora com el microbioma interactua amb la dieta, l’estrés i el propi organisme, influint en els sistemes immunològic, endocrí i nerviós. Estes interaccions poden modular tant la salut física com la mental, la qual cosa contribuiria a explicar per què el dolor s’intensifica o es manté en alguns casos i per què les respostes al tractament són tan heterogènies.
L’inici dels estudis en humans este mes de gener a València suposa un pas clau per a comprovar en la clínica l’observat en el laboratori. La col·laboració amb el Consorci Hospital General Universitari de València facilitarà l’avaluació de pacients, mentres que la participació del IATA-CSIC permetrà caracteritzar la dieta i la microbiota dels participants, amb l’objectiu de definir biomarcadores i perfils que guien decisions terapèutiques més precises.
