Un treball de la Universitat Politècnica de València ha analitzat detalladament la inundació provocada per la DANA del 29 d’octubre de 2024 a l’Horta Sud mitjançant modelatge hidràulic bidimensional. La investigació reproduïx l’episodi amb alta precisió i posa sobre la taula aplicacions operatives per a la gestió d’emergències, des d’anticipar l’evolució dels cabals fins a orientar la busca de desapareguts en escenaris de crescuda sobtada.
Basat en informació pública i ferramentes d’accés lliure, l’equip reconstruïx el comportament dels sistemes de barrancs Poyo–Torrent i Poçalet–Saleta: delimita l’extensió de la inundació, estima temps d’arribada de l’aigua als nuclis urbans i calcula calats que van superar els quatre metres en punts concrets. L’anàlisi arreplega velocitats extremes de fins a huit metres per segon i confirma que entre la capçalera i les zones més poblades el temps de resposta va ser inferior a una hora, un marge molt estret per a activar protocols.
L’estudi, publicat en Quaderns de Geografia de la Universitat de València, valguda la capacitat del modelatge hidràulic per a reproduir la realitat observada, tant en la distribució espacial de l’aigua com en la seua evolució temporal. En termes pràctics, això significa que les simulacions oferixen una foto dinàmica de l’esdeveniment que permet comprendre per què unes àrees es van negar amb rapidesa mentres unes altres van actuar com a vies preferents d’escorrentia. ‘Els resultats mostren l’extraordinària rapidesa i violència de l’episodi, amb velocitats de fins a huit metres per segon i temps de resposta inferiors a una hora entre la capçalera i les zones més densament poblades’, indica Francisco Vallés Morán, investigador del IIAMA.
Simulacions quasi en temps real per a decidir millor
La possibilitat d’executar simulacions fiables en temps quasi real obri noves vies de treball durant una emergència. Amb elles es poden contrastar escenaris, prioritzar recursos i ajustar decisions conforme avança el front d’aigua: per exemple, tancar accessos vulnerables, senyalitzar rutes alternatives o focalitzar la vigilància en punts crítics on l’aigua podria desbordar. Eixa capacitat d’anticipació resulta clau quan la finestra de reacció és de minuts.
Un de les aportacions més noves és una ferramenta que usa la potència hidràulica del corrent com a indicador de la seua capacitat d’arrossegament. Amb este enfocament, el model identifica trajectòries de fluxos especialment energètics i, sobretot, les zones on l’energia es dissipa, que són els llocs amb major probabilitat d’acumulació de persones o objectes arrossegats. ‘Esta metodologia ha sigut aplicada durant l’episodi d’octubre de 2024 i ha resultat d’utilitat per als cossos d’emergències, facilitant les labors de busca de persones desaparegudes’, assenyala Vallés. Segons l’investigador, el sistema és exportable en formats georeferenciats d’ús directe i suposa ‘un avanç significatiu en l’aplicació del coneixement hidràulic a la gestió d’emergències’.
Infraestructures i planificació del risc
L’anàlisi també posa en relleu el paper de determinades infraestructures de transport. Elements com l’autovia V-31 alteren el flux natural de l’aigua, generen efectes de recés i poden agreujar la inundació aigües amunt, especialment allí on el drenatge transversal resulta insuficient. Integrar estes interaccions en els models permet revisar punts de pas, dimensionar millor obres de fàbrica i reduir colls de botella en futurs episodis.
La coherència entre els desbordaments simulats i la geomorfologia històrica reforça la robustesa del treball. Les zones de paleocauces i d’acumulació natural de l’aigua coincidixen amb els camins preferents de la riuada, la qual cosa ajuda a explicar la distribució dels danys. ‘Els resultats evidencien també la coherència entre els fluxos desbordats i la geomorfologia històrica del territori, marcada per paleocauces i zones d’acumulació natural de l’aigua’, destaca l’equip.
A més de millorar la resposta operativa, els resultats aporten informació útil per a revisar infraestructures existents i dissenyar estratègies d’adaptació en un context d’esdeveniments més freqüents i intensos associats al canvi climàtic. ‘La possibilitat de disposar de simulacions fiables en temps quasi real obri noves vies per a millorar la presa de decisions, optimitzar la busca de desapareguts i, potencialment, salvar vides humanes en futurs episodis extrems’, conclou Vallés.
