El València CF ha finalitzat la primera volta amb 17 punts després del 1-1 davant l’Elx a Mestalla i tanca la seua segona pitjor primera part de la competició en una Lliga de 20 equips. El balanç deixa a l’equip de Carlos Corberán una altra vegada en zona de descens, un escenari que ja havia viscut al tancament del mateix tram el curs passat, encara que llavors acumulava cinc punts menys.
L’única campanya que empitjora estos registres és l’anterior, quan l’equip va completar el primer tram amb 13 punts i en penúltima posició des que la Lliga va adoptar el format de 20 clubs en la 87-88. La comparació immediata subratlla que, malgrat una lleugera millora numèrica, la tendència competitiva es manté fràgil i la permanència torna a quedar condicionada per la inestabilitat de resultats.
L’equip sol ha sigut capaç de guanyar tres partits, tots a Mestalla, la qual cosa evidencia una pèrdua de fortalesa com a local respecte a la segona volta de la passada temporada, quan amb Corberán a penes va cedir dos derrotes a casa. Este minvament en el rendiment davant la seua afició ha tingut un efecte arrossegue: encara que les assistències continuen sent altes, el cansament i el descontentament han anat en augment jornada a jornada.
La tensió ha pujat en les últimes setmanes. Després del 4-1 encaixat en Balaídos davant el Celta, un grup d’aficionats es va desplaçar a l’aeroport per a recriminar a l’equip. La situació s’ha agreujat amb l’empat enfront de l’Elx, que va deslligar protestes a les portes de Mestalla i càntics de ‘mercenaris’ i ‘Corberán, dimissió’, símptoma que la paciència de l’entorn s’ha ressentit al no veure una reacció sostinguda en el joc ni en els marcadors.
Un rendiment fora de casa que llastra
L’assignatura pendent continua sent el rendiment a domicili. El València CF no ha aconseguit cap triomf en nou eixides i només ha sumat 3 de 27 punts possibles, una xifra que ho situa com a segon pitjor visitant del campionat i que compartix la peculiaritat de no haver guanyat fora amb Elx i Osasuna. Esta carència fora de Mestalla explica bona part de la classificació: cada ensopegada lluny de casa obliga a maximitzar els partits com a local i multiplica la pressió en cada jornada.
En termes de producció, l’equip va calcar el registre ofensiu del curs anterior a hores d’ara, amb 18 gols a favor, però va empitjorar arrere: ja ha encaixat 31 punts, pels 29 de llavors. La continuïtat en la banqueta tampoc ha servit per a revertir la dinàmica a curt termini. A diferència de l’any passat, quan Corberán va substituir a Rubén Baraja abans d’acabar la primera volta, en esta ocasió no s’ha produït relleu, si bé l’estabilitat no s’ha traduït en solidesa defensiva ni en millors xifres fora.
Balanç de resultats i noms
En este primer tram, el València CF ha vençut a Getafe, Athletic Club i Llevant; ha empatat huit trobades i ha perdut altres huit, un repartiment que explica els 17 punts aconseguits. En l’apartat individual, Hugo Duro encapçala la taula de golejadors amb sis punts, seguit per Diego López i Danjuma amb tres. En assistències, Luis Rioja suma tres passes de gol, amb Javi Guerra i Filip Ugrinic aportant dos cada un. Este rendiment puntual sosté l’atac, però el rendiment col·lectiu demanda més regularitat per a transformar empats en victòries i frenar la sagnia en contra.
