La Generalitat ampliarà les limitacions a la construcció en zones inundables dins de la revisió del Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació en la Comunitat Valenciana (Patricova), amb l’objectiu d’adaptar l’urbanisme a un nou context climàtic i reforçar la seguretat davant episodis cada vegada més extrems.
El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha presentat a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) les bases del procés. Ha subratllat que no és un mer tràmit administratiu, sinó una decisió que té a veure amb la seguretat de les persones i amb la forma en què volem habitar el nostre territori en el futur. L’exposició de les línies generals s’ha realitzat davant responsables autonòmics i una àmplia representació municipal, la qual cosa anticipa un treball coordinat per a traslladar els canvis al planejament local.
La revisió partix de l’experiència acumulada des de 2003, quan es va aprovar el Patricova, i de la seua actualització en 2015 per a alinear-ho amb la Directiva Europea d’Inundacions. Des de llavors, el marc legal i tècnic ha evolucionat i s’han succeït episodis que han posat a prova les infraestructures i els plans d’emergència, de manera que la revisió actual busca ajustar les regles urbanístiques a riscos ja constatats.
Revisió en dos fases
El procés s’abordarà en dos etapes. Primer s’actuarà en les conques més afectades per les riuades de 2024, on la necessitat és més immediata; després s’estendrà la metodologia al conjunt del territori per a garantir una visió coherent. Este enfocament permet prioritzar els punts crítics sense perdre la perspectiva global, de manera que els municipis disposen de criteris homogenis quan actualitzen el seu planejament, calibren llicències i definisquen usos del sòl.
Els treballs ja han sigut adjudicats a la Universitat Politècnica de València (UPV) i les seues conclusions condicionaran futures decisions en ordenació, usos i desenrotllament urbà. En la pràctica, això es traduirà en l’ampliació d’àrees amb restriccions, delimitant espais on no s’autoritzen nous creixements o on s’imposen mesures de mitigació específiques abans de concedir permisos. L’objectiu és anticipar el risc per a evitar danys humans i econòmics i donar major certesa a administracions i promotors.
Segons les primeres previsions, la superfície inundable resultant serà major que la reflectida en les cartografies actuals. Eixe increment implicarà més zones subjectes a limitacions, amb la finalitat de protegir la població i als servicis essencials. Martínez Mus ha remarcat que revisar el Patricova no significa frenar el desenrotllament de la Comunitat Valenciana ni desproteger el territori, sinó tot el contrari: fer possible el nostre futur en condicions de seguretat.
Models de risc més exigents
La revisió incorporarà models d’episodis extrems amb períodes de retorn de fins a 2.000 anys, davant l’evidència que els 500 anys poden quedar-se curts, ja que es continuaran registrant precipitacions superiors als 500 mm. Això permetrà recalibrar els nivells de risc i definir llindars més estrictes per al disseny de noves infraestructures i equipaments, així com per a la localització d’activitats sensibles. Conéixer millor els nivells reals de risc permetrà decidir millor i protegir la població, les activitats econòmiques, els servicis públics i el futur dels municipis valencians.
El conseller ha recordat que la memòria col·lectiva està profundament marcada per episodis catastròfics —la riuada de 1957, les inundacions a la Ribera del Xúquer en els anys 80, la DANA de 2019 a la Vega Baixa i la d’octubre de 2024— i que este bagatge justifica una revisió en profunditat. Per això, no es presenta un pla tancat, sinó les bases per a una revisió profunda del Patricova, adaptada a un escenari climàtic en el qual els episodis extrems deixen de ser excepcionals. Amb esta actualització, la Generalitat busca un marc més precís i preventiu que orient el creixement urbà i reduïsca l’exposició al risc en les pròximes dècades.
