El conseller d’Hisenda, José Antonio Rovira, ha acusat la ministra María Jesús Montero de convocar el Consell de Política Fiscal i Financera per a ‘fer-se la foto’ amb les comunitats sense aportar ‘cap dada nova’ sobre el nou finançament autonòmic. La reunió, celebrada per a abordar la proposta del Govern, ha arribat amb el rebuig de totes les autonomies governades pel PP i també de Castella-la Manxa, mentres només Catalunya la secunda d’inici.
Rovira ha qualificat la cita de ‘molt negativa’ i ha denunciat un ‘xantatge clarament’, en considerar que el Ministeri ha tractat de forçar posicions sense oferir la informació mínima per a una negociació real. Al seu juí, la trobada no ha aclarit criteris, ni calendari ni impactes per territori, per la qual cosa les autonomies ixen sense referències per a planificar ingressos i pressupostos amb certitud.
Un CPFF sense concrecions
El CPFF és l’òrgan en el qual l’Estat i les comunitats debaten i pacten les regles del sistema de finançament. Segons Rovira, en esta ocasió el Govern no ha presentat dades addicionals als ja coneguts, de manera que seguixen sense detallar-se el càlcul de variables, les ponderacions o l’horitzó d’aplicació del nou model. Sense eixes concrecions, els governs regionals no poden anticipar com afectarà el repartiment a la seua capacitat de gasto ni a la prestació de servicis essencials.
El conseller ha criticat a més que la proposta de reforma no haja sorgit del propi Consell, alguna cosa que, ha dit, podria haver-se fet ‘si hi haguera hagut voluntat per part del Govern’. Ha acusat l’Executiu de mentir en atribuir al PP el bloqueig del diàleg i ha assegurat que ‘les comunitats del Partit Popular no han sigut convocades per a establir cap reunió’. En la seua opinió, la ministra només ‘ha anat a fer-se la foto amb totes les comunitats’ i la trobada ha conclòs sense ‘cap dada nova’ respecte als exposats quan es va presentar la proposta.
Rovira ha afegit que Montero els ha comunicat que ‘estan començant a elaborar el projecte de Llei orgànica de Finançament’, la qual cosa, al seu entendre, confirma que el procés està en una fase inicial. Per això, ha subratllat que les autonomies ixen ‘amb les mateixes dades’ amb els quals han entrat i continuen a l’espera d’esborranys tècnics que permeten avaluar l’abast real del model.
Impacte en la Comunitat Valenciana
En relació amb la Comunitat Valenciana, Rovira ha assenyalat un informe de Fedea que situa a l’autonomia més prop de la mitjana amb el nou esquema, encara que sense arribar a aconseguir-la. En este cas, la regió seguiria per davall del finançament mitjà per habitant, un escenari que, segons ha defés, reforça la necessitat d’un fons transitori d’anivellament mentres el sistema entra en vigor de manera completa.
Sobre eixe fons, ha assegurat que no ha rebut ‘una contestació clara’ i que únicament s’ha admés que la Comunitat Valenciana part d’una situació ‘dolenta de partida’. Eixe instrument serviria per a corregir desequilibris temporals i evitar que les regions pitjor finançades queden ressagades, però la falta de definició prolonga la incertesa i dificulta la planificació de servicis públics clau.
Rovira també ha interpretat que la maniobra obeïx a un càlcul polític, en afirmar que la ministra ‘ja marxa a Andalusia’ i que el model ‘s’han tret com un conill de la cistella’, amb Catalunya com a ‘gran beneficiada’ i Andalusia ‘també alguna cosa’. Al seu juí, eixa percepció d’asimetria afig tensió a la negociació territorial i complica la busca de consensos estables.
A l’espera que Hisenda concrete bases, xifres i terminis, el debat sobre el finançament autonòmic continua obert i les comunitats mantenen les seues posicions, amb Catalunya com a únic suport inicial i la resta reclamant certitud i documentació detallada per a avançar.
