Un total de 26 afectats pel naufragi del vaixell Costa Concordia reclamen noves indemnitzacions per l’empitjorament de les seues seqüeles, que amb el pas dels anys s’han convertit en cròniques. El col·lectiu sosté que la simptomatologia no sols persistix, sinó que ha impactat de forma sostinguda en la seua vida diària, per la qual cosa demanen recalcular els danys reconeguts.
L’advocada de l’Associació d’Afectats Espanyols pel Costa Concordia 2012 ha presentat un escrit en el qual sol·licita que s’abone la diferència entre les quantitats percebudes en el seu moment per seqüeles i les que corresponen ara per la seua aparició ou agreujament posterior. La petició es realitza després de constatar durant dotze anys la persistència i evolució dels símptomes, circumstància que, segons s’exposa, encaixa en la categoria de seqüeles consolidades i permanents. L’associació està integrada per al voltant de mig centenar de persones de la Comunitat Valenciana, Canàries, Balears, Andalusia i Madrid.
Informes pericials
Els afectats han contractat una perita mèdica. Dels informes aportats pels pacients es desprén ‘de manera clara’ que presenten un trastorn per estrés posttraumàtic de curs crònic i durador. La documentació emesa dins del primer any posterior a l’accident ja identificava ‘de manera clara i rigorosa’ la presència d’un trastorn d’estrés posttraumàtic agut, directament relacionat amb els fets viscuts durant el naufragi. Des de llavors, els documents clínics descriuen un quadre resistent als tractaments i amb un impacte rellevant en l’esfera quotidiana, laboral, social i familiar.
La lletrada ha indicat que la persistència de la simptomatologia durant més de deu anys, la seua resistència a les teràpies aplicades i el perjuí significatiu en el dia a dia ‘acrediten l’existència d’un mal psicològic continuat, greu i objectivable des del punt de vista clínic’. Una vegada constatada la permanència dels símptomes i la falta de recuperació completa, es pot afirmar, segons sosté, que ‘són seqüeles psicològiques cròniques compatibles amb un trastorn per estrés posttraumàtic moderat que se situa en un nivell intermedi atés el barem de trànsit’.
Evolució i acords
L’evolució clínica observada en els anys posteriors, lluny de remetre, ‘ha progressat de manera crònica’ durant dotze anys malgrat les intervencions terapèutiques. La defensa ha precisat que els informes mèdics posteriors demostren eixa evolució cap a la cronicitat i que no va ser valorada amb anterioritat per l’escàs temps transcorregut des de l’accident, criteri en el qual es va basar el perit de la companyia demandada i el tribunal sentenciador. Per això, els afectats demanen recalcular la indemnització conforme a l’abast actual de les seqüeles.
Segons detallen, la companyia ha arribat a acords per imports molt superiors als fixats pel jutjat amb altres passatgers avaluats amb posterioritat, quan ja es va objectivar la cronicitat i l’abast dels danys. El Costa Concordia va naufragar el 13 de gener de 2012 amb 4.229 persones a bord després de col·lidir amb un escull enfront de l’illa del Giglio, en la mar Tirrena. La naviliera va admetre que el sinistre, que va deixar 25 morts i set desapareguts, es va produir després que el capità variara la ruta per a acostar-se a la costa.
