La Conselleria de Sanitat ha estimat parcialment una reclamació i ha indemnitzat amb 155.762 euros a la família d’un pacient de 55 anys mort després d’un carcinoma gàstric el diagnòstic i el tractament del qual es van demorar a l’Hospital General de Castelló. La resolució administrativa reconeix retards injustificats en les proves i qualifica el succeït com ‘un mal funcionament dels servicis mèdics de la Conselleria de Sanitat, que suposen una pèrdua d’oportunitat diagnòstica’.
Segons l’expedient, el pacient era atés des de 2022 per problemes digestius amb dolor i molèsties. Davant les demores en les citacions, va presentar diverses queixes i sol·licituds d’assistència fins que al maig de 2023 se li va practicar un TAC que va detectar una ‘lesió’ en el fetge que havia d’estudiar-se amb major profunditat.
Retard i decisions contradictòries
Completat l’estudi amb noves proves, el cas es va elevar al comité de tumors de l’hospital, que va decidir una resecció quirúrgica. No obstant això, quan el pacient va arribar a la unitat de cirurgia hepàtica al juny de 2023, no es va acollir el criteri del comité: es va descartar la intervenció i se’l va citar per a un any després. Esta discrepància interna, unida als retards previs, va ampliar el temps sense tractament actiu.
Al novembre de 2023 el pacient va ingressar per una deterioració greu. Les exploracions van confirmar que la lesió hepàtica havia evolucionat i s’estenia a zones adjacents, provocant complicacions en diversos òrgans que van posar fi a la seua vida. Per a l’administració, eixa evolució reflectix precisament la pèrdua d’oportunitat diagnòstica: el retard va reduir les possibilitats d’intervenció i supervivència en un context de patologia agressiva.
El Defensor del Pacient, a través de la seua representació legal, va interposar una reclamació patrimonial per mala praxi mèdica per l’error i el retard en el diagnòstic d’un càncer gàstric que, al seu juí, va comportar la defunció. La Conselleria ha estimat parcialment la reclamació i ha fixat la compensació en 155.762 euros.
La disputa pel 34% de pèrdua d’oportunitat
La resolució entén que la pèrdua d’oportunitat ha de graduar-se en un 34%, en tractar-se d’una mena de tumor que, fins i tot detectat i tractat a temps, presenta una supervivència equivalent. Amb base en eixa premissa, l’administració va limitar l’abast de la seua responsabilitat i va establir la quantia de la indemnització de manera proporcional.
La família rebutja eixe percentatge. Segons el seu defensa, disposa de dictàmens pericials d’especialistes en cirurgia digestiva i oncologia que recolzen que, d’haver-se diagnosticat i intervingut a temps, l’oportunitat de supervivència era pràcticament màxima. Per això ha presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia perquè es revise la graduació de la pèrdua d’oportunitat.
El cas posa en relleu l’impacte que poden tindre els retards en proves diagnòstiques i la falta d’alineació entre decisions del comité de tumors i la seua execució clínica. L’administració admet el mal funcionament, mentres la família sosté que eixos desajustaments van ser determinants en el desenllaç i perseguix una revisió judicial.
