L’ex director general d’Emergències de la Generalitat, Alberto Martín Moratilla, ha atestat que, quan el Cecopi va tindre constància del risc en la presa de Forata, es va valorar evacuar els municipis potencialment afectats, però l’opció s’ha descartat ‘per a evitar el pànic i que hi haguera una estampida’.
Evacuació enfront d’alerta a la població
Segons fonts coneixedores de la seua declaració, la llavors consellera Salomé Pradas ha proposat l’evacuació, però el màxim responsable dels bombers, José Miguel Basset, ha advertit que no era bona idea perquè podia córrer el pànic; finalment, la idea s’ha rebutjat. La discussió, segons este testimoniatge, s’ha centrat en si una eixida massiva podia agreujar el risc en provocar moviments desordenats, la qual cosa explicaria que s’optara per mantindre a la població informada sense ordenar un èxode immediat.
Sobre el missatge És-Alert, Martín Moratilla ha assenyalat que la possibilitat d’emetre’l no s’ha posat sobre la taula fins a les 19.00. Abans, ha dit, s’havien remenat avisos ‘habituals’ als alcaldes, és a dir, els canals ordinaris de comunicació amb els ajuntaments, però no un És-Alert dirigit a la ciutadania. L’elecció del format d’avís ha sigut clau, perquè este sistema arriba de manera simultània als telèfons mòbils i permet orientar conductes sense necessitat de decretar evacuacions.
Este relat xoca amb el declarat per altres membres del Cecopi eixe dia. Basset va assegurar davant la jutgessa de Catarroja que a les 18.13 va obrir un arxiu de text en el seu ordinador i va proposar una redacció per a eixe És-Alert, l»únic que es va valorar aquella jornada’, segons el seu testimoniatge. La discrepància horària obri una bretxa sobre quan va començar realment a considerar-se l’avís massiu i qui va espentar eixa alternativa.
L’ex alt càrrec ha afegit que el vistiplau definitiu al text que va arribar a la població a les 20.11 del 29 d’octubre de 2024 ho va donar Salomé Pradas, si bé ha subratllat que la decisió va ‘ser coral’. En la pràctica, ha explicat, la decisió s’ha pres de forma compartida dins de l’òrgan de coordinació, després d’un debat en el qual va pesar l’equilibri entre informar i no provocar conductes desordenades.
La seqüència temporal —primer la discussió sobre evacuar, després la valoració del Es-Alert i finalment l’enviament— ha quedat en el centre de la investigació judicial sobre la gestió de la dana. Les diferències en les versions sobre a quina hora es va plantejar l’avís i qui el va impulsar poden resultar determinants per a aclarir com es va gestionar la comunicació de risc en un episodi que comprometia la seguretat de diverses localitats aigües avall de la presa.
