L’Elx ha tancat la jornada 23 en la quinzena plaça, la seua pitjor situació del curs, després de la derrota del dissabte davant Sant Sebastià. L’equip de Eder Sarabia ha enllaçat tres caigudes consecutives per primera vegada en la temporada i només ha sumat dos punts dels últims 18, una dinàmica que li ha comprimit el marge sobre la zona de descens i ha elevat la pressió en el tram central del campionat.
De l’impuls inicial a la frenada
Malgrat la seua condició d’acabat d’ascendir, el conjunt il·licità va firmar una arrancada notable que li va portar a situar-se quart després de la sèptima jornada, encara invicte. Va tancar l’any en l’octava posició, impulsat per una golejada enfront del Raig, i llavors administrava un avantatge de sis punts sobre el descens, un matalàs que li permetia mirar amb calma els següents compromisos.
El canvi d’any ha alterat eixe escenari. Des que va començar 2026, l’Elx únicament ha sigut capaç de sumar dos punts de 18 i, a més, va quedar baixat de la Copa del Rei, senyals d’un sot prolongat que ha minvat la seua confiança i la seua fiabilitat competitiva. La mala ratxa ha reduït la renda a només dos punts sobre el Rayo Vallecano, que té un partit pendent, i a un sobre el València, conjunt que seria actualment el primer que se salvaria. Amb un marge tan estret, qualsevol ensopegada li exposa a perdre diverses posicions si els seus rivals aprofiten les seues cites.
La pròxima jornada oferix un examen directe. L’Elx rep en el seu estadi a Osasuna amb l’obligació de reaccionar per a evitar que la classificació continue inclinant-se en contra seua. Si no guanya i Rayo Vallecano i València sí que ho fan en els seus respectius compromisos, l’equip pot caure a la zona de descens, una amenaça que semblava llunyana setmanes arrere i que ara s’ha tornat concreta.
Per a Sarabia i el seu vestuari, l’objectiu immediat passa per tallar la inèrcia negativa, recuperar contundència en les àrees i sumar de tres a casa, on el suport de la seua afició sol espentar en moments delicats. Revertir la tendència permetria estabilitzar la taula i retornar tranquil·litat a un grup que ja ha demostrat que pot competir amb solvència quan troba continuïtat en el joc i resultats.
