València Basket i el Asisa Joventut obriran este dijous (18.00) la fase final de la Copa del Rei en el Roig Arena. Els de Pedro Martínez arriben per segona temporada marcats per la identitat del tècnic, mentres que la Penya es presenta impulsada pel retorn de Ricky Rubio. L’encreuament inaugura els quarts de final i posarà a prova la gestió dels nervis de l’estrena.
El conjunt taronja, segon en la acb i tercer en l’Eurolliga, afronta el torneig abrigallat pel seu públic i amb lleugera majoria en les graderies. Eixe suport conviu amb la coneguda ‘maledicció de l’amfitrió’: en les 30 edicions amb el format actual, només una vegada l’equip local va alçar el títol, el Baskonia en 2002 a Vitòria. Trencar eixa inèrcia afig pressió i, alhora, una motivació evident.
Xoc d’estils i nervis del debut
El precedent més fresc va arribar fa deu dies en el Olímpic de Badalona, on el grup de Dani Miret es va imposar 90-87. La direcció i l’encert de Ricky Rubio (15 punts i 9 assistències) van marcar el ritme, acompanyats per l’amenaça de Cameron Hunt i la solidesa sota els cércols de Davant Tomic (10 punts i 8 rebots) i Michael Ruzic (11 punts i 11 captures). Al València es va assenyalar llavors el 40% en tirs lliures i el desavantatge en el rebot com a causes de l’ensopegada, dos aspectes que s’antullen prioritaris per a este encreuament.
En la primera volta, no obstant això, el València va contindre la fúria anotadora de Hunt i es va imposar amb claredat en el Roig Arena per 102-90. Repetir eixe pla —protegir el rebot propi, castigar des de la línia i limitar al generador rival— es perfila com una de les claus, més encara en un començament de torneig en el qual cada parcial es magnifica.
L’experiència també compta. Tomic ha guanyat la Copa en quatre ocasions i és el sext jugador amb més partits en la competició, mentres que Adam Hanga i Rubio la van conquistar tres vegades cada un. Des de Badalona se subratlla que la pressió, per potencial, pressupost i condició d’amfitrió, recau en els locals, un factor psicològic que pot pesar en una arrancada sempre tibant.
El partit promet ser, a més, un pols de ritmes. El València fa una mitjana de 95,2 punts en la acb —la xifra més alta entre els participants— pels 83,7 del Joventut —la menor—. En eficàcia ofensiva projecta 123,7 punts per cada 100 possessions, enfront dels 113,6 de l’equip català, i juga de mitjana a 76,9 possessions per xoc, tres més que el seu rival. Si la trobada corre, afavorix als taronja; si es tanca, la Penya se sent més còmoda.
Quant als planters, després de l’eixida de Sam Dekker el Joventut estudia una incorporació que encara no ha concretat. Amb Hanga ja reaparegut en l’últim dol de lliga, és dubte Miguel Allen. Al València, Pedro Martínez disposarà en principi dels seus quinze jugadors i haurà d’administrar esforços pensant en un possible camí fins al diumenge.
El guanyador es mesurarà el dissabte en la primera semifinal al vencedor del Reial Madrid-Unicaja, que es disputa este mateix dijous a les 21.00. El Madrid arriba com a campió d’hivern i líder de la Lliga Endesa; l’Unicaja defén el títol del torneig, un encreuament que, per nivell, anticipa una semifinal d’alt voltatge.
L’escenari afig un al·licient.
Serà el primer gran torneig esportiu que aculla el modern Roig Arena, inaugurat fa sis mesos i comparat amb alguns dels pavellons més capdavanters del món, amb una capacitat en mode bàsquet per a 15.600 espectadors. Un ambient així multiplica cada encert i cada error i pot inclinar detalls com el rebot, el tir lliure o el control del tempo.
