El Baskonia es va proclamar campió de la Copa del Rei dèsset anys després en imposar-se 89-100 al Reial Madrid en una final de ritme canviant que va premiar la seua fe, el seu físic i l’encert del trident format per Timothé Luwawu-Cabarrot, Eugene Omoruyi i Trent Forrest, autors de 73 dels 100 punts, amb l’aparició decisiva de Markus Howard en els últims minuts.
El partit va arrancar bolcat del costat blanc. El Madrid va calcar la inèrcia del seu semifinal: Hezonja va assumir focus anotador i generador, la defensa en primera línia va mossegar i la transició va desembocar en triples. Llull, Campazzo i el propi Hezonja van enllaçar encert exterior per a obrir un 13-2 en el minut 2 que va obligar al temps mort de Paolo Galbiati.
L’ajust vitorià va arribar atacant el cércol. Luwawu-Cabarrot va encadenar penetracions sortejant a Tavares i, amb el despertar de Matteo Spagnolo, el Baskonia va recuperar pols i confiança. L’intercanvi de canastres va retornar equilibri a un xoc que, malgrat el arreón inicial del Madrid, ja no semblava sentenciat.
El guió va donar un altre gir quan un triple de Diakité va posar per davant a l’equip alabés. Abans que cresqueren els dubtes en el conjunt blanc, Andrés Feliz va contestar amb dos triples i Alex Len va imposar físic en la pintura. Eixe encert va detonar un parcial 14-0 fins al 40-30 (m.15) que va retornar el control al Madrid i va posar a prova la resiliència baskonista.
Baskonia es va sostindre amb l’empenyiment de Luwawu-Cabarrot, el verticalismo de Forrest i el treball de Omoruyi, que van minimitzar danys fins al 52-47 al descans. Eixe tram va permetre als de Vitòria arribar vius al segon temps, amb la sensació d’haver neutralitzat la tempesta inicial i que cada atac al cércol trobava clivelles en la defensa rival.
La represa va confirmar eixa lectura. Luwawu-Cabarrot i Forrest van empatar a 57, la qual cosa va forçar el temps mort de Sergio Scariolo. A partir d’ací, Campazzo i Hezonja van tractar de recuperar el timó amb aparicions de Feliç, Garuba i Maledon, reobrint una bretxa que exigia una altra reacció del Baskonia.
Remuntada sostinguda
Amb el pavelló entregat i el ‘sí que es pot’ de fons, Luwawu-Cabarrot va entrar en l’últim quart amb 28 punts i com a far ofensiu. El Madrid va concentrar recursos a frenar-ho i eixa atenció va alliberar a Omoruyi i Forrest, que van atacar amb decisió per a voltejar el marcador i sembrar dubtes en el rival (83-85, m.36). Enmig de l’intercanvi, Deck, Campazzo i Tavares van sostindre als blancs, mentres s’acumulaven problemes de faltes: Garuba va ser eliminat en el 33 i, poc després, Luwawu-Cabarrot també va veure la quinta en el 36.
Howard va sentenciar
Amb el seu anotador més inspirat fora per personals, al Baskonia li quedava un últim recurs: Howard. Després d’un partit discret, l’estatunidenc va assumir el relleu en el moment crític, va encadenar accions clau i va sostindre l’avantatge. Un triple de Hezonja va amenaçar amb canviar la història i va evocar els fantasmes de la vespra, però Howard no va titubejar i, amb sang freda en les últimes possessions, va assegurar que el Baskonia travessara la meta copera primer.
La victòria porta la firma d’un pla clar: resistir els parcials del Madrid, insistir en la penetració per a castigar el perímetre blanc i repartir protagonisme quan la defensa es va tancar sobre Luwawu-Cabarrot. Forrest va aportar verticalitat i lectura en l’u contra un, Omoruyi va castigar des de la seua energia i presència sota el cércol i, quan el focus es va desplaçar, Howard va aparéixer per a tancar el compte.
El 89-100 final va rubricar el sèptim títol coper del club i va posar fi a una espera de dèsset anys. En un Roig Arena ple amb 15.314 espectadors, el Baskonia va confirmar contra pronòstic que la seua millor versió, sostinguda en caràcter i encert, va bastar per a tombar al favorit i alçar una Copa que ja semblava aliena.
