L’editorial valenciana 3i4 ha publicat tres poemaris inèdits de Vicent Andrés Estellés, ‘Homenatges’, ‘Homenatge a Ronsard’ i ‘Pinacoteca’, que han sigut inclosos en el Volum 13 de la seua Obra Completa revisada. El tom també ha reunit poesia dispersa, obra teatral i narrativa, ordenant materials que fins ara estaven repartits entre revistes, programes de festes i textos lligats a esdeveniments culturals.
Tres inèdits i un corpus reorganitzat
Després d’inventariar l’arxiu personal de l’autor, el responsable de l’edició, Jordi Oviedo, ha decidit publicar per primera vegada estes tres compilacions que Estellés va deixar acabades però inèdites. La inclusió d’estos llibres ha ampliat i aclarit el mapa creatiu de l’escriptor, en situar en un mateix volum l’evolució de la seua veu poètica i les seues creus amb el teatre i la prosa.
‘Homenatges’ remet a l’afusellament de Txiki, Otaegi, Baena, Sánchez Bravo i García Sanz el 27 de setembre de 1975 per part de les autoritats franquistes, i va ser escrit en eixe mateix moment. El conjunt ha capturat l’impacte immediat d’aquells fets, amb una escriptura d’urgència que reforça el seu valor testimonial i polític dins del conjunt de l’Obra Completa.
‘Homenatge a Ronsard‘, també escrit en 1975, ‘part de la font que brolla per a associar-la a l’alegria, l’esperança i l’amor cap a un tu poètic, en una trobada d’imatges clàssiques i equilibrades, en diàleg amb el poeta francés del segle XVI’, segons detalla l’editorial. Des d’eixa premissa, el llibre ha aprofundit en la tradició de l’homenatge literari i en la conversa d’Estellés amb el cànon europeu.
‘Pinacoteca‘ va ser escrita en els anys cinquanta i revisada per l’autor fins a 1992. Més enllà del tòpic horacià ‘ut pictora poiesis’ (‘com la pintura així és la poesia’), la compilació ha pres com a model poemes didàctics del Renaixement i el Barroc castellà que s’acosten a la pintura des de la poesia. El resultat mostra un itinerari vital i cultural que sembla desordenat però s’organitza per la mirada del poeta, evidenciant una reflexió sostinguda sobre la relació entre imatge i paraula.
El volum també ha reunit les obres de teatre. Les primeres, els oratoris del llibre ‘Oratori del nostre temps’, es construïxen en vers dins de les coordenades del gènere dramàtic, la qual cosa permet considerar-les poesies dramàtiques. Les proses dramàtiques de ‘Dos drames i una farsa’ suposen un pas cap a les obres en prosa, mentres que l’últim bloc se centra en la narrativa, definida com a ‘prosa narrativa ficcional’, que inclou la novel·la ‘El coixinet’, la més extensa.
Edicions 3i4 ha confirmat que l’Obra Completa revisada d’Estellés tindrà finalment 14 volums, i no 13 com es preveia. L’últim, previst per a finals d’any, estarà dedicat a la prosa memorialística, més pròxima a l’assaig cultural, la qual cosa ha reforçat la idea d’un projecte obert que organitza i dona context a la totalitat del llegat del poeta.
