Potries, municipi de 1.135 habitants a la comarca de La Safor, ultima estos dies la candidatura amb la qual aspira a convertir-se en el primer poble a ser Capital Europea de la Cultura en 2031. La proposta busca donar veu al món rural i a la seua memòria i demostrar que es pot oferir cultura de qualitat sense grans pressupostos, secundant-se en un teixit comunitari actiu i en una gestió sostinguda del patrimoni local.
L’11 de març defendrà el seu projecte en el Ministeri de Cultura enfront de Burgos, Càceres, Granada, Jerez de la Frontera, Las Palmas de Gran Canaria, Oviedo, Palma i Toledo. Potries arriba abrigallat per la Generalitat, la Diputació de València, el Consell Valencià de Cultura i les cinc universitats públiques valencianes, un suport que pot traduir-se en recursos, aliances tècniques i major visibilitat per a una candidatura que es mesura a grans ciutats. ‘No ho veiem com un enfrontament de ‘David contra Goliat’, una confrontació entre pobles i ciutats, sinó com una oportunitat per a reivindicar que els drets culturals són de tots i que els grans i els xicotets mereixen les mateixes oportunitats’, afirma l’alcalde, Sergi Vidal. La idea central és que l’accés a la cultura no depén de la grandària del municipi, sinó d’una estratègia capaç de mobilitzar talent i participació.
Cultura en el centre de l’agenda local
Segons un estudi de la Universitat de València, l’Ajuntament dedica el 18,7% del seu pressupost a polítiques culturals, més del doble que la mitjana dels municipis menors de 5.000 habitants i molt per damunt de la mitjana nacional i provincial, situat entorn del 6%. Este esforç sostingut col·loca la cultura com a palanca d’ocupació, vivenda, lluita contra la despoblació i preservació del patrimoni natural, integrant l’acció cultural amb altres àrees de govern local.
Eixa aposta es concreta en projectes tangibles: l’antiga terrisseria de l’últim artesà del poble, Ángel Domínguez, s’ha recuperat i transformat en un museu integrat en la xarxa de la Generalitat; i l’escola de ceràmica reunix cada setmana a al voltant d’un centenar de persones per oci i ha format ja a una vintena en l’ofici. A més, el municipi acaba d’incorporar-se a l’Associació Espanyola de Ciutats de la Ceràmica, que col·labora amb Itàlia, França i Romania per a recuperar la historia ceramista, reforçant un tret identitari que unix tradició i creació contemporània.
L’impacte es reflectix en la vida quotidiana. En l’última dècada el municipi ha crescut en 200 habitants, prop del 20% de la seua població actual; ha obert un allotjament turístic i un restaurant de cuina d’autor; una ceramista ha tornat al poble i l’escola de música ha ampliat disciplines. Són senyals de dinamització econòmica i social associades a un ecosistema cultural actiu. El propi alcalde resumix l’atractiu del municipi: ‘La majoria ens han traslladat que han vingut perquè ací passen coses, hi ha capacitat per a generar un espai amable, oportunitats, per a ser feliç’.
Un projecte de capitalitat participatiu
La candidatura s’articula sota el lema ‘Orgull de pobles‘ (‘Orgull de pobles’) i s’ha cocreado amb un Consell de capitalitat format per veïns i residents de l’entorn, voluntaris de disciplines com a art, escriptura, artesania, música, arts escèniques, paisatgisme o disseny. Les propostes es compartixen en assemblees ciutadanes per a garantir un procés obert i participatiu, amb el focus en la memòria, l’artesania i el paisatge com a eixos que connecten cultura, identitat i benestar.
Des de Potries reivindiquen la ‘cultura extraordinària‘ que habita en el quotidià i que sosté la vida comunitària. En paraules de l’alcalde: ‘És cultura extraordinària l’acte de cuinar una recepta tradicional, les cures, les converses, la tradició musical, els oficis o l’entorn natural que ens permet ser poble’. Esta mirada amplia el cànon cultural i reconeix pràctiques que, sense grans infraestructures, generen cohesió, aprenentatge i sentit de pertinença.
La creadora Concha Arjona, ceramista i professora del taller ocupacional que està recuperant l’artesania lligada a la terrisseria, subratlla eixa idea d’escala humana: ‘Som xicotets en estructura però molt grans a l’hora d’aportar creativitat i propostes culturals de molta qualitat’. Per a l’equip de Potries, eixa combinació de proximitat i ambició permet atraure talent, formar a nous professionals i oferir programació estable fins i tot amb pressupostos modestos.
La defensa de l’11 de març serà també un al·legat per la igualtat d’oportunitats. L’alcalde insistix que els veïns dels pobles xicotets tenen els mateixos ‘drets culturals’ que els de les grans ciutats i es pregunta: ‘Per què un actor o un ballarí no pot acabar de formar-se en un poble com el nostre? Per què els nostres veïns no poden tindre les mateixes oportunitats?’. I afig una reflexió més àmplia: ‘El 80% del territori europeu es considera rural i hi ha moltes coses que fer perquè sobrevisca’. Convertir-se en Capital Europea de la Cultura en 2031 seria, per a Potries, un mode de demostrar que el món rural pot liderar projectes de qualitat i deixar un llegat replicable en altres municipis.
