La Confederacion Hidrografica del Jucar (CHJ) ha avançat que els mostrejos realitzats durant l’ultime any després de la dana d’octubre de 2024 no detecten parametros alarmants en la qualitat de les aigües continentals. L’ecosistema de l’Albufera ha tornat a una situacion similar a la prèvia a l’episodi, encara que eixe punt de partida ja era molt vulnerable, per la qual cosa l’absència d’alertes no equival a una millora de l’estat ecologico previ.
La CHJ ha finalitzat el treball de camp de l’estudi iniciat al febrer de 2025, amb mes de 250 parametros analitzats en aigües superficials i subterraneas, asi com en sediments, dins de les conques del barranc de Poio i del va riure Magre. L’amplitud del mostreig busca captar tant els efectes immediats de les pluges torrencials com a possibles respostes diferides en sistemes que reaccionen mes lentament, com els acuiferos.
Durant dotze mesos s’han realitzat campanyes mensuals de presa de mostres per a seguir la evolucion de la qualitat de l’aigua i dels sediments fluvials. Este seguiment continuat permet distingir millor entre alteracions puntuals lligades a l’episodi extrem i variacions pròpies de l’estacionalitat. Amb la fase de camp tancada, comença ara el analisis detallat de les dades, que permitira extraure conclusions definitives sobre l’abast real de la afeccion.
Primeres dades i abast del mostreig
El dispositiu de control ha inclòs 16 séquies de l’entorn de l’Albufera i quatre punts dins del llac, ademas de quatre punts fluvials (dos en el va riure Magre, un en el barranc de Poio i un en el va riure Buñol) i tretze punts d’aigües subterraneas. En els quatre punts fluvials tambien s’han arreplegat sediments per a avaluar si els arrossegaments van deixar empremta en el llit.
Els primers resultats indiquen que les afeccions no han sigut tan importants com s’esperava i no s’ha trobat ningun resultat alarmant. La cap de Servici del Area de Qualitat de les Aigües, Concha Duran, resumix asi les primeres conclusions: ‘concentracions excessivament altes entre els mes de 250 parametros analitzats. Malgrat que todavia no tenim resultats concloents, si podem dir que no hem trobat ningun resultat que ens haja alarmat’.
En l’actualitat, les masses d’aigua superficials mostrejades presenten una situacion estable i similar a l’anterior a la dana. Eixa estabilitat implica que el sistema ha absorbit l’impacte inicial i ha tornat als seus valors habituals, que ja eren fragiles per la presion acumulada sobre l’aiguamoll.
En els primers dies després de la dana del 29 d’octubre es van detectar alteracions puntuals associades a l’arrossegament de materials per la escorrentia. Duran explique que ‘Es detecte un augment dels solguts en suspension a causa de la escorrentia, asi com una major presència de nitrogeno i fosforo. Esta situacion va estar relacionada, en bona part, amb l’abocament d’aigües procedents de depuradores que van deixar de funcionar temporalment durant l’emergència’. Eixos pics són tipicos després d’episodis de pluja intensa i tendixen a remetre conforme cessa l’aportació extraordinària de sediments i nutrients.
Aigües subterraneas i sediments
Quant a les masses d’aigua subterraneas, les primeres dades apunten al fet que a penes s’han produït afeccions. No obstant això, la evolucion qualitativa en els acuiferos és mes lenta, per la qual cosa sàrria necessari mantindre el seguiment durant mes temps per a confirmar definitivament esta tendència i descartar respostes tardias.
El analisis dels sediments seguix en curs. Estos materials actuan com a arxiu de l’ocorregut en el llit i són clau per a determinar si les aportacions associades a la riuada van deixar un rastre durador o si el sistema l’ha dissipat rapidamente. Les determinacions que llance esta fase seran decisives per a tancar el diagnostique de l’episodi.
La CHJ destaca la capacitat de recuperacion de l’entorn, especialment visible en l’Albufera, que s’ha anat estabilitzant progressivament fins a aconseguir una situacion similar a la prèvia a la dana. Duran subratlla: ‘Quizas podriamos pensar que la dana habria provocat dona’ns tremends en l’Albufera, però no ha sigut asi. El llac ha tornat a recuperar l’estat previ a la dana, que ja era molt vulnerable’.
Al llarg d’enguany continuaren els treballs de seguiment ordinari de la qualitat de les aigües, que inclouen indicadors biologicos com el fitoplàncton o la clorofil·la. Estes metricas aporten una vision mes àmplia de la evolucion de l’ecosistema, perquè les comunitats biologicas integren els efectes acumulats de la contaminacion al llarg del temps. La comparacion amb campanyes anteriors ofrecera amb major precision el balanç final de la dana sobre les aigües continentals.
