Sis anys després de la declaració de l’estat d’alarma, més de dos milions de persones continuen amb covid persistent i la mitat no rep un tractament específic. Encara que sis de cada deu afectats situen el contagi en el treball, només al 21% se li reconeix l’origen laboral, la qual cosa limita la seua protecció i complica les baixes i adaptacions. Són conclusions d’un estudi de CSIF amb 1.500 enquestats, que denuncia falta d’empara i pressions en l’entorn laboral.
La malaltia manté símptomes quan el virus ja no està actiu i provoca alteracions del sistema immunològic, cardiovascular o respiratori. Entre les seqüeles més freqüents destaquen la fatiga intensa, dolors musculars i articulars, problemes de concentració i memòria, insomni o trastorns del son, així com ansietat i depressió, un conjunt que minva la vida diària i la capacitat per a treballar.
Perfil i símptomes
El covid persistent afecta sobretot a dones en edat laboral mitjana: huit de cada deu participants són dones i el grup de 51 a 60 anys concentra el 40,2%. Cada persona declara de mitjana més de sis símptomes persistents, una combinació que reduïx el rendiment i obliga a compatibilitzar cures mèdiques, vida familiar i exigències del lloc.
La mitat dels enquestats no està rebent un tractament específic, la qual cosa evidencia les dificultats per al diagnòstic i l’atenció. El 70% diu necessitar suport psicològic, però només el 7,6% ho ha rebut, malgrat que un 69% ho ha sol·licitat. En paraules de la secretària nacional de Prevenció de Riscos Laborals de CSIF, Encarnación Abascal: ‘Sis anys després de la pandèmia, els afectats patixen un doble abandó, laboral i sanitari, al que cal sumar el turment dels símptomes’.
Reconeixement laboral i baixes prolongades
Encara que el 62% situa el contagi en el treball, només al 21% se li reconeix l’origen laboral. Segons l’estudi, això implica pitjor protecció econòmica, menor responsabilitat de l’empresa, més traves per al reconeixement d’incapacitats i una vigilància de la salut insuficient.
El 75,3% ha estat de baixa i, en set de cada deu casos, la duració acumulada supera els sis mesos. Molts afectats encadenen incapacitat temporal prolongada, adaptacions de lloc o fins i tot processos d’incapacitat permanent. La major concentració de contagis es va produir en l’àmbit sanitari, que aporta el 36% de respostes, encara que els casos s’estenen per altres àrees de les administracions públiques i l’empresa privada.
Les relacions laborals seguixen tensionadas: quatre de cada deu diuen patir discriminació o pressió i un 67% assenyala que la seua empresa no sap com actuar. Entre les barreres per a demanar adaptacions destaquen la falta de suport de l’empresa (24%), el desconeixement del procés (22%), el rebuig de superiors (15%), les comunicacions poc clares (9%) i la por a represàlies o estigmatització (5%).
CSIF reclama reconéixer el covid persistent com a malaltia professional, crear un fons de compensació per a contagis per exposició laboral, aprovar protocols específics i reforçar l’atenció sanitària i la salut mental. Demana també adaptar els llocs, millorar el seguiment medicolaboral, sensibilitzar als equips, desplegar unitats especialitzades en tots els servicis de salut i posar en marxa un registre estatal de pacients i treballadors afectats.
‘Les administracions s’han oblidat de cuidar a aquells que van estar en primera línia, cuidant; cal denunciar eixa situació i traure-la a la llum’, ha assenyalat Abascal. ‘El covid no és part del passat, sinó un present i és un problema real de salut’. En l’acte, la treballadora d’una residència, Silvia Maya, va resumir així la seua experiència: ‘Som com a invisibles, jo em vaig contagiar en el treball, sol·licitem màscares i ens van dir que alarmàvem als altres. Vaig sentir la soledat i l’abandó’.
