En una conferència sobre geoestrategia en el fòrum empresarial Forinvest, José María Aznar ha assegurat que el conflicte amb l’Iran està ‘més que justificat’ i ha sostingut que Espanya hauria de situar-se amb els seus aliats, no amb els seus adversaris. Ha emmarcat la seua posició en la lògica de les aliances: compartir obligacions i responsabilitats comunes per a poder demanar i oferir ajuda quan siga necessari, alguna cosa que, al seu juí, reforça la seguretat i la credibilitat exterior del país.
Aliats i conflicte amb l’Iran
L’expresident ha vinculat l’actual tensió amb l’Iran a un llarg historial d’accions per part del règim, al qual ha acusat d’alimentar conflictes a la regió a través de grups com Hezbollah, Hamàs o els hutíes, i de subministrar drons a països com Rússia. Ha advertit, a més, de l’ambició nuclear de Teheran i de la seua voluntat de controlar l’entorn regional i amenaçar a Occident. En les seues paraules, ‘el règim terrorista dels aiatol·làs ha exportat el terror per tot Orient Mitjà’, i ‘acaba d’assassinar a 30.000 iranians que s’han regirat contra la tirania del règim’.
A partir d’eixe diagnòstic, ha defés que està ‘més que justificat que s’intente canviar un règim que altera completament les regles internacionals, que no les respecta i que és una amenaça per a l’estabilitat, la pau i la seguretat mundial’. Com a conseqüència, ha sostingut que les operacions que s’emprenen ‘cal acabar-les’: deixar-les ‘a la mitat’ o permetre que seguisquen ‘els mateixos que estan’ implicaria, segons ha remarcat, repetir el mateix cicle d’inestabilitat en una dècada. D’eixe raonament ha deduït que la claredat d’objectius i el suport efectiu dels aliats resulten determinants per a evitar un conflicte crònic.
Crítica al rumb d’Espanya i agenda europea
En clau nacional, ha distingit entre el país i el seu Executiu. Ha afirmat que Espanya està on no deu, ‘en contra del nostre principal aliat de seguretat, dels qui ens donen suport i seguretat’, i ha recalcat que el Govern ‘no és un soci fiable, Espanya sí’. Com a exemples, ha citat que ‘Israel és agredit per Hamàs, fem costat a Hamàs; els EUA i Israel estan en operació -a l’Iran-, estem a favor del règim; en la negociació sobre Gibraltar en sobirania i fiscalitat, és exactament el que no negociem. No es pot fer pitjor en tots els llocs al mateix temps’. Al seu juí, decisions d’eixe tipus erosionen la confiança externa i debiliten la posició espanyola en àmbits estratègics.
Respecte als Estats Units, ha subratllat que és ‘el nostre amic, el nostre aliat, que ens ha protegit des del final de la segona guerra mundial’. Sobre Donald Trump, ha assenyalat que ha criticat les seues polítiques per considerar-les populistes i ha afegit: ‘No m’agrada Trump, però tampoc m’agrada Sánchez i tampoc Abascal, perquè soc liberal conservador’. En paral·lel, ha reclamat per a Espanya un projecte de recuperació de la llibertat, les institucions i la nació, amb reformes que permeten resituar al país en el mapa internacional com una nació ‘ambiciosa, fiable i amb capacitat’.
En el pla europeu, ha defés mantindre, millorar i rellançar la Unió evitant ‘errors declinants’ que, segons ha enumerat, inclouen una política energètica ‘demencial’ que ha augmentat la dependència exterior, una política climàtica ‘impossible de complir’ que ha ‘expulsat’ a empreses i un marc de competitivitat que ha restat dinamisme. També ha alertat de la pèrdua d’influència en seguretat, defensa i en la revolució tecnològica de la intel·ligència artificial. Ha valorat que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, haja parlat ‘per primera vegada’ de reforçar als aliats i de destinar 200 milions a minirreactores nuclears, un gir que, ha interpretat, busca reduir vulnerabilitats i recuperar competitivitat.
Com a horitzó econòmic, ha assenyalat la ‘gran oportunitat’ d’Hispanoamèrica per a les empreses espanyoles, un mercat estratègic de 300 milions d’habitants. Ha instat a mirar també cap a allí —’Diuen que vindran ací, però tu també pots anar allí’— i ha anomenat a no caure ‘en la inhibició’ ni en ‘la indiferència’, perquè, ha conclòs, en les pròximes eleccions generals Espanya es juga el seu futur immediat.
