Comunitat Valenciana registra una de les taxes més altes d’assassinats masclistes de tot el país des que existixen estadístiques oficials. Des de 2003, any en què va començar a elaborar-se el registre estatal de feminicidis, la taxa acumulada se situa en 78,8 assassinats per cada milió de dones majors de 15 anys, per damunt de la mitjana nacional, que està en 67,1, segons l’últim informe de la Delegació contra la Violència de Gènere.
En el conjunt de l’Estat, les xifres més elevades es concentren en els territoris extrapeninsulares. Ceuta i Melilla encapçalen la llista, amb taxes de 168 i 96 assassinats per milió de dones respectivament, molt allunyades de la mitjana nacional. Els seguixen Canàries, amb 93,9 víctimes per milió, Balears, amb 89,8, i Andalusia, amb 80,7, situant-se a continuació la Comunitat Valenciana. Estes dades reflectixen que la incidència de la violència masclista varia de manera notable entre comunitats, però també que persistix com una realitat estructural en tot el territori.
En l’extrem oposat se situen les autonomies amb menor taxa acumulada des de 2003. Extremadura és la comunitat amb menys assassinats masclistes per milió de dones, amb un registre de 34,6, seguida del País Basc, amb 44,6, i Cantàbria, amb 46,5. La comparació entre regions posa en relleu l’existència de factors socials, demogràfics i d’implantació de recursos que influïxen en l’evolució d’estos crims, encara que l’informe subratlla que es tracta d’un fenomen que travessa a tota la societat.
Violència vicària i menors assassinats
L’informe dedica un capítol específic a la violència vicària, aquella en la qual els agressors ataquen als fills i filles per a causar mal extrem a les mares. L’objectiu és donar visibilitat a un problema que el propi document qualifica de terrible. Fins al 31 de gener de 2025, es comptabilitzaven 65 menors assassinats pels seus pares o per les parelles o exparelles de les seues mares des de 2003, als quals se sumen els tres menors assassinats en l’inici de 2026.
En 2025 van ser assassinats tres menors, dos xiquetes i un xiquet, en la Comunitat Valenciana, Múrcia i País Basc. Tenien una edat mitjana de 6,7 anys. Dos van morir a les mans del seu pare biològic i el tercer va ser assassinat per la parella actual de la mare. Estos casos evidencien que la violència masclista no es limita a la relació de parella, sinó que s’estén a l’entorn familiar i convertix als fills i filles en víctimes directes.
Segons l’Observatori contra la Violència de Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial, en 2025 van ser assassinades 49 dones, el 80 per cent de les quals convivia amb el seu agressor. Este percentatge de convivència és més alt que el de 2024 i també que la mitjana de la sèrie històrica, la qual cosa indica que moltes víctimes continuen residint amb el maltractador quan es produïx el crim, malgrat l’existència de recursos i mecanismes de protecció.
La xifra de 49 dones assassinades en 2025 es repetix respecte a 2024, 2021, 2020, 2017 i 2016. És el número anual més baix des que hi ha registres, però continua sent un balanç esgarrifós, ja que suposa un assassinat cada 7,4 dies. La mitjana interanual de morts entre 2003 i 2025 se situa en 58,3 víctimes a l’any, la qual cosa dona una idea de la persistència del problema en el temps.
L’anàlisi per períodes mostra, no obstant això, una evolució a la baixa en el llarg termini. Entre 2003 i 2014, la mitjana anual va ser de 65 dones assassinades, mentres que entre 2014 i 2025 la mitjana va descendir fins a 52,4. L’Observatori del CGPJ considera innegable que la consolidació i el perfeccionament de les polítiques públiques enfront de la violència masclista han contribuït a esta reducció de la mitjana anual, encara que advertix que el nombre d’homicidis continua sent inacceptable.
Perfil de les víctimes i dels agressors
El perfil genèric de les dones assassinades en 2025 és el d’una víctima de 47,3 anys d’edat. La majoria eren espanyoles, un 57,1 per cent del total, i en huit de cada deu casos convivien amb el seu agressor. Este percentatge supera amb claredat tant el registrat l’any anterior, 67,3 per cent, com la mitjana de tota la sèrie històrica 2003-2025, situat en el 63 per cent.
En el 89,1 per cent dels assassinats masclistes de 2025, el crim es va produir en un domicili, ja fora la vivenda compartida o la d’un dels membres de la parella. La llar, que hauria de ser un espai segur, apareix així com el principal escenari de la violència mortal contra les dones. 89,1 per cent
Entre les víctimes estrangeres, l’informe assenyala que el 76,2 per cent procedia d’Amèrica, el 14,3 per cent d’Àfrica i el 9,5 per cent d’Europa. Estes dades apunten a una especial vulnerabilitat de les dones migrants, que en molts casos tenen menys xarxes de suport i poden trobar més obstacles a l’hora de denunciar o accedir a recursos.
L’edat mitjana dels agressors en 2025 va ser de 49,4 anys. En la seua majoria eren espanyols, un 63,3 per cent del total, i en el 61,2 per cent dels casos van ser detinguts. La diferència d’edat mitjana entre víctimes i agressors confirma el patró de relacions desiguals i de control, en les quals l’agressor sol ser una mica major que la víctima.
L’informe també analitza la distribució temporal dels assassinats. En 2025, el mes de juny va concentrar el 16,3 per cent dels crims, la qual cosa ho convertix en el període amb pitjors dades d’eixe any, encara que en el conjunt de la sèrie històrica des de 2003 el mes amb més assassinats és juliol. Quant als dies de la setmana, els dimecres van registrar el 20,4 per cent dels feminicidis de 2025, mentres que si s’observa tot el període 2003-2025, el pitjor dia és el diumenge. Estes variacions apunten al fet que els episodis de violència letal poden intensificar-se en moments concrets vinculats a canvis de rutina o a major convivència.
Denúncies prèvies i mesures de protecció
Onze de les dones assassinades en 2025, un 22,4 per cent, havien presentat denúncia prèvia contra els seus agressors. Esta proporció és menor que la registrada en 2024, quan va aconseguir el 30,6 per cent, i també inferior a la mitjana de la sèrie històrica, del 25,8 per cent. D’eixes onze víctimes que havien denunciat, set continuaven convivint amb l’agressor en el moment del crim, la qual cosa posa en relleu les dificultats per a trencar la relació i la necessitat de reforçar la resposta institucional després de la denúncia.
L’Observatori del CGPJ xifra en quatre les dones assassinades que tenien una mesura d’allunyament en vigor. Esta dada evidencia que, encara que les ordes de protecció són una ferramenta fonamental, no sempre resulten suficients per a evitar el desenllaç mortal si no van acompanyades d’un seguiment adequat i de recursos de suport que permeten a les víctimes canviar d’entorn i reforçar la seua seguretat.
