La Ruta del Vi d’Alacant rep majoritàriament a dones adultes de nacionalitat espanyola que viatgen en parella, amb els seus fills o acompanyades de grups d’amics. Estes visitants busquen sobretot compartir una experiència d’oci en grup, conéixer la gastronomia local i completar la visita al celler amb la compra de vins i altres productes del territori.
Este retrat del enoturismo a la província procedix d’un sondeig realitzat per l’organització de la Ruta del Vi d’Alacant al costat de la Universitat d’Alacant en una desena de cellers, dins de la convocatòria Experiències Turisme Espanya. L’estudi permet dibuixar un perfil detallat i mesurar l’impacte directe d’estes visites en el teixit econòmic local.
Perfil majoritari de la enoturista a Alacant
Segons les dades recopilades, el 52 per cent de les persones que practiquen enoturismo a Alacant són dones. El grup d’edat més nombrós és el de 46 a 65 anys, que concentra el 41,1 per cent dels visitants. Es tracta, per tant, d’un públic de mitjana edat que en molts casos disposa de poder adquisitiu i temps per a organitzar escapades vinculades al vi i al patrimoni gastronòmic.
Per nacionalitats, els visitants espanyols representen el 65,6 per cent del total, i més de la mitat d’ells procedixen de la pròpia província d’Alacant. Això indica que la ruta funciona tant com atractiu per al turisme intern com per als qui es desplacen des d’altres punts del país, i que molts residents descobrixen o redescobrixen els cellers del seu entorn a través d’estes experiències.
Quant a la manera de viatjar, un 54,4 per cent dels qui recorren la Ruta del Vi d’Alacant el fa en parella o amb els seus fills, mentres que un 46 per cent tria gaudir de la visita en grup d’amics. El component social és, per tant, clau: el vi es convertix en excusa per a compartir temps d’oci amb persones pròximes, reforçant la idea d’escapada conjunta més enllà del simple tast.
L’estudi també revela que quatre de cada cinc visites no són organitzades directament per la persona que acudix al celler, sinó per algun familiar o conegut. Esta dinàmica mostra el pes del boca a boca dins del enoturismo: algú de l’entorn s’encarrega de buscar informació, triar el celler i reservar, i la resta del grup se suma confiant en eixa recomanació prèvia.
El canal principal per a preparar la visita és internet, que concentra quasi la mitat de les gestions. Les pàgines web dels cellers, cercadors i plataformes de reserves se situen així com ferramentes decisives a l’hora de tancar data i activitat. No obstant això, les recomanacions de familiars i amics continuen sent un element bàsic en la decisió final, ja que reforcen la confiança i les expectatives sobre l’experiència que es viurà.
Impacte en la restauracion i les compres en celler
L’experiència enoturística no es limita a la visita guiada. Quasi un 68 per cent dels enoturistas es planteja menjar en algun restaurant de la zona durant la mateixa jornada. Esta elecció reforça el vincle entre vi i cuina local, i afavorix que els visitants coneguen productes típics i plats tradicionals, connectant la gastronomia amb la identitat del territori.
El comportament de compra a la botiga del celler també resulta significatiu. Un percentatge molt semblant al dels qui mengen en la zona realitza adquisicions en finalitzar la visita, amb un gasto mitjà de 19 euros per persona. Si es comptabilitza únicament als qui efectivament compren, el desemborsament mitjà ascendix a 28,50 euros, la qual cosa demostra que els cellers no sols venen vi sinó també experiències que es prolonguen en el temps a través dels productes que el visitant s’emporta a casa.
La presidenta de la Ruta del Vi, María Miñano, subratlla la importància de l’equip humà en destacar que la connexió directa entre la satisfacció amb el guia i la compra demostra que el capital humà és l’actiu més rendible. Els enoturistas puntuen amb un 6,4 sobre 7 la labor dels qui conduïxen les visites i posen en valor el tracte pròxim, la claredat de les explicacions i la capacitat de transmetre la passió pel vi i per la regió.
Esta combinació de públic majoritàriament femení, espanyol i adult, motivat per l’oci en grup, la gastronomia i la compra de productes, juntament amb la rellevància d’internet i les recomanacions personals, dibuixa un model de enoturismo que reforça tant als cellers com a la restauracion local i posa en el centre a les persones que fan possible l’experiència.
