L’Audiència Provincial de Castelló ha condemnat a penes d’entre tres anys i mig i set anys de presó a cinc dels sis membres d’una comunitat pseudoreligiosa assentada en una masia de Vistabella del Maestrat, a Castelló, per la seua implicació en abusos sexuals a menors d’edat.
El tribunal ha absolt als acusats d’altres delictes inicialment atribuïts, entre ells el d’associació il·lícita, en considerar que no hi havia proves suficients per a sostindre estes imputacions. La causa es va centrar així en els delictes d’abusos sexuals continuats contra menors, que la sala ha considerat acreditats en diferents graus de participació.
El juí es va celebrar entre novembre i desembre de l’any passat i la sentència, que ha sigut notificada ara a les parts, pot recórrer-se en apel·lació davant la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Les defenses disposen de termini per a impugnar la resolució i tractar de reduir les penes o aconseguir absolucions, mentres que les acusacions poden reclamar un enduriment dels castics.
Abusos sexuals sota aparença de sanació espiritual
En el procés es va jutjar a cinc dones i un home, acusats de participar en nou delictes d’abusos sexuals continuats contra menors d’entre 12 i 17 anys, així com d’un delicte d’associació il·lícita que finalment ha sigut descartat. Els fets delictius s’haurien comés entre 2007 i 2022 dins d’una secta de caràcter pseudoreligiós que funcionava en un entorn aïllat sota l’aparença d’una comunitat espiritual dedicada a la sanació.
Segons declara provat l’Audiència, el grup es va organitzar entorn de la figura del líder, conegut com a ‘Oncle Toni’, qui va morir a la presó provisional abans de l’inici del juí. Este home s’atribuïa poders guaridors dels quals mancava i aplicava suposades teràpies mitjançant imposició de mans o col·locació d’objectes vibradors en les zones afectades a persones que acudien a la seua consulta a la recerca d’ajuda per a problemes personals, familiars, laborals o de salut.
Inicialment, estes pràctiques es desenrotllaven en una vivenda de Castelló de la Plana, on el líder captava a persones vulnerables que confiaven en els seus mètodes. Amb el temps, els seus seguidors van anar conformant una comunitat organitzada entorn de la seua figura i al seu discurs espiritual, fins a traslladar-se a una masia aïllada a Vistabella del Maestrat. Allí es va consolidar un entorn tancat en el qual el control del líder sobre els adeptes va ser en augment.
D’acord amb la sentència, els acòlits compartien la creença que el líder era un ser especial de llum, amb poders guaridors i cridat a salvar al món de catàstrofes. Sota eixa idea, les decisions del ‘Oncle Toni’ s’assumien com a inqüestionables i es justificaven pràctiques que, d’una altra manera, haurien sigut vistes com a inacceptables. El tribunal detalla que el líder feia creure especialment a les dones que eixa suposada missió salvadora passava per realitzar pràctiques i rituals sexuals, amb ell com a protagonista, amb l’objectiu d’engendrar éssers de llum.
A partir d’este plantejament, va mantindre relacions sexuals amb quasi totes les integrants del grup i va arribar a engendrar fills amb algunes d’elles. La sentència assenyala que l»Oncle Toni’ impartia escoles en les quals s’abordaven temes espirituals basats en els seus suposats poders, mesclats amb continguts de caràcter sexual. A més, irradiava un carisma que generava una forta dependència en les dones, fins al punt que competien per estar amb ell, ser les seues preferides i mantindre relacions sexuals amb ell.
Mentrestant, els hòmens del grup exercien treballs fora de la comunitat i s’ocupaven de les tasques de rehabilitació i condicionament de la masia. També se van crear empreses per a sufragar els gastos de la comunitat i mantindre la seua economia interna, la qual cosa permetia al líder i a les persones més pròximes a ell centrar-se en les activitats espirituals i en el control del grup.
La comunitat es va instal·lar finalment en la masia denominada La Chaparra, a Vistabella del Maestrat, on, entre aproximadament 2007 i 2022, es van produir els abusos sexuals als menors del grup. Estos xiquets i adolescents van créixer dins d’eixe entorn tancat, assumint un sistema de valors, creences i principis imposats pel líder i reforçats per la resta d’adults. Això va facilitar que acceptaren com a normals conductes que, fora de la comunitat, haurien sigut percebudes com a abusives.
El tribunal considera provat que el líder, amb l’aquiescència i ajuda de tots els membres, va anar modelant als menors fins a aconseguir que normalitzaren comportaments atípics i suposades teràpies guaridores d’índole sexual. Encara que estaven escolaritzats en diferents centres públics, el pes del dia a dia en la secta i la pressió del grup van fer que acabaren interioritzant eixa visió distorsionada de les relacions sexuals i del poder del líder.
Les víctimes van ser sotmeses a diferents abusos sexuals al llarg dels anys. Com a conseqüència, van patir seqüeles psicològiques rellevants, entre elles trastorns d’estrès posttraumàtic, desenrotllament vivencial anormal, falta de maduresa, ansietat, depressió, alteracions del somni i problemes de conducta alimentària, a més d’altres trastorns que han afectat la seua vida personal, familiar i sexual. La sentència subratlla que estes seqüeles responen tant als fets concrets d’abús com al clima de control i manipulació sostingut en el temps.
Quant a les penes imposades, la Secció Primera de l’Audiència de Castelló ha condemnat a dos de les acusades, entre elles la parella sentimental del líder, a tres anys i mig de presó com a cooperadores necessàries d’un delicte d’abús sexual respecte a una mateixa víctima. La condició de cooperadores necessàries implica que, sense la seua participació, els abusos no s’haurien produït en la forma en què es van cometre, ja siga per facilitar l’accés a la víctima o per reforçar l’autoritat de l’agressor.
Una altra de les dones ha sigut condemnada a set anys de presó com a còmplice per comissió per omissió de dos delictes d’abús sexual. El tribunal entén que no va fer res per impedir els abusos que el líder sotmetia a dos dels seus fills menors d’edat, malgrat ser conscient del que ocorria i tindre capacitat per a evitar-ho, la qual cosa agreuja la seua responsabilitat.
A més, els magistrats han imposat cinc anys de presó a una quarta acusada com a cooperadora necessària de dos delictes continuats d’abús sexual. La mateixa pena s’ha fixat per al sext acusat, l’únic home a més del líder, com a autor d’un delicte continuat d’abús sexual respecte d’un altre menor d’edat. D’esta manera, l’Audiència distribuïx les condemnes en funció del grau d’intervenció de cada processament en els fets provats, mantenint un mateix relat global de funcionament de la secta i de la situació de sotmetiment de les víctimes.
