El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) ha obert al públic la mostra col·lectiva ‘Memorias del suelo’, que es podrà visitar fins al 4 d’octubre a València. L’exposició analitza com l’obra de l’artista alacantina Juana Francés ha influït en la creació contemporània, a partir de la idea del sòl i de les seues formes.
La proposta pren com a fil conductor quatre peces de Juana Francés per a recórrer la seua evolució creativa. Al voltant d’estes obres, els artistes Esther Gatón, Elena Lavellés, Menhir, Daniel Ortega, Miguel Sbastida, Julia Varela i Laia Ventayol presenten treballs propis. Totes estes peces contemporànies es basen en les morfologies del sòl i en les problemàtiques que generen.
La secretaria autonòmica de Cultura, Marta Alonso, ha presentat la mostra al CCCC. Ho ha fet junt amb el director gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), Nicolás Bugeda, la comissària de l’exposició, Núria Montclús, i diversos artistes participants.
Homenatge a una figura clau del segle XX
En la seua intervenció, Marta Alonso ha destacat la importància de Juana Francés. Ha recordat que l’artista alacantina, nascuda a Alacant en 1924 i morta a Madrid en 1990, ha sigut l’única dona integrant del grup El Paso en 1957. Ha compartit col·lectiu amb artistes com Manolo Miralles, Antoni Tàpies o Antonio Saura.
Segons Alonso, Juana Francés ‘no va ser només l’única dona integrant del grup El Paso, com se la coneix habitualment, sinó una de les artistes espanyoles més importants del segle XX, qui va participar de les cites artístiques internacionals més rellevants del moment’. Així, ha subratllat tant la seua projecció internacional com el seu paper en l’escena estatal.
La responsable de Cultura ha remarcat també la funció de la mostra. Ha assegurat que ‘una de les millors formes de retre homenatge als nostres artistes és observar la influència que la seua obra ha tingut en les generacions de creadors i creadores actuals, i este és el fonament d’esta exposició’. D’esta manera, ha vinculat el reconeixement del llegat de Francés amb la mirada de l’art contemporani.
Pont entre segle XX i creació actual
Alonso ha explicat igualment que ‘Memorias del suelo’ ‘permet establir un pont entre l’art de la segona mitat del segle XX a Espanya i la creació contemporània’. A més, ha apuntat que l’exposició ‘reconeix com la preocupació pel nostre entorn ambiental, que ja formava part de l’estètica de l’artista alacantina, continua vigent en l’actualitat amb les tècniques i els llenguatges de la contemporaneïtat’.
La mostra proposa així un diàleg entre l’evolució de la pràctica de Juana Francés i les obres de diferents artistes actuals. L’objectiu és oferir un anàlisi comparat de les estètiques i dels relats que naixen del sòl en el context contemporani.
Segons la comissària Núria Montclús, ‘les obres reunides prenen com a punt de partida les morfologies del sòl, les seues problemàtiques i les possibilitats que oferixen els components que el configuren: minerals, fòssils, residus i plastiglomerats’. A partir d’estos elements, ha assenyalat que l’exposició vol ‘construir i deconstruir identitats i narratives del present, del futur i del passat’.
La trajectòria de Juana Francés marca l’inici i el final del recorregut expositiu. Al voltant d’este eix es despleguen les diferents propostes contemporànies. Estes peces reflexionen sobre l’extractivisme, les seues conseqüències socials i polítiques, el concepte de residu contemporani i nous imaginaris de reconciliació amb el planeta.
El recorregut comença amb les peces ‘Composición nº2’ (1960) i ‘Sin título’ (c.1960). Estes obres corresponen al període en què Juana Francés incorpora la superfície terrestre al quadre mitjançant l’ús de l’arena. A partir d’ací, el públic arriba a la peça ‘Tierra de Campos’, que introduïx la segona sala.
En esta segona part de l’exposició, la terra deixa pas a la inclusió de fragments de diferents materials de construcció en l’obra de Francés. Esta evolució permet observar com l’artista ha explorat novos recursos materials per a parlar del sòl. Al mateix temps, les propostes actuals responen a eixes investigacions amb llenguatges i tècniques d’ara, reforçant el diàleg entre generacions creatives.
