El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) acull Teatre Magnètic, la primera exposició a València de l’artista mexicà establit a Nova York Pablo Helguera. La mostra es presenta com una paràbola sobre com es construïx el coneixement, l’auge de les pseudociències i la necessitat de reforçar el pensament crític a través de l’art contemporani.
Helguera és conegut pels seus Artnoons, vinyetes en les quals satiritza el món de l’art, però en esta ocasió dona un gir cap a un llenguatge més performatiu. El projecte transforma la sala en un dispositiu escènic on el públic és convidat a jugar, observar i reflexionar sobre el coneixement humà i les teories que prometen explicar-lo tot de manera senzilla. Segons la direcció del Consorci de Museus, la proposta convertix l’espai expositiu en un escenari actiu, més pròxim a una representació que a una mostra tradicional.
El punt de partida: magnetisme animal
El punt de partida de Teatre Magnètic és l’anomenat magnetisme animal, la teoria formulada en el segle XVIII per Franz Anton Mesmer. Este corrent defenia que en els éssers vius existia una energia magnètica susceptible de ser manipulada amb finalitats curatius. Entorn d’ella van sorgir rituals i pràctiques que van marcar la cultura posterior, inspirant obres de terror, pel·lícules i també peces musicals, ja que eixos cerimonials incorporaven elements sonors que reforçaven l’atmosfera hipnòtica.
Més que rescatar el mesmerisme com a curiositat del passat, l’exposició l’utilitza com a cas d’estudi per a analitzar les condicions en les quals sorgixen les pseudociències. La proposta insistix que estes teories tendixen a multiplicar-se en contextos d’incertesa social, política o fins i tot epistemològica, quan les persones busquen explicacions totals i solucions ràpides a problemes complexos. El recorregut convida així a relacionar aquell fenomen històric amb situacions contemporànies en les quals reapareixen discursos simplificadors.
Helguera ha assenyalat que sempre li ha interessat la història i el passat com a via per a comprendre el present. Explica que este projecte és, en el seu plantejament, una paràbola de la vida real que permet reflexionar sobre com construïm el coneixement i com naixen teories que pretenen explicar-lo tot però acaben resultant fallides. L’artista planteja que el visitant es pregunte quins mecanismes fan atractives estes narratives i per què, malgrat les evidències, continuen circulant.
En la seua reflexió, el creador advertix que és en els moments de crisi quan apareixen amb més força les teories fàcils, i que per això resulta imprescindible activar el pensament crític per a mantindre’s alerta. En la seua anàlisi, subratlla que actualment es viu una crisi de confiança en la pròpia capacitat de juí i que esta fragilitat obri la porta a supersticions i prejuís disfressats de coneixement.
La proliferació de la tecnologia ocupa un lloc central en el seu discurs. Helguera sosté que s’està delegant la consciència crítica a sistemes externs com la intel·ligència artificial o les xarxes socials, la qual cosa afavorix l’expansió de relats pseudocientífics i explicacions simplistes. A través de l’experiència expositiva, el projecte suggerix recuperar una actitud activa i no delegar per complet la interpretació del món en algorismes o plataformes digitals.
Estructura escènica de l’exposició
L’exposició convertix la sala Dormitori del CCCC en un gran escenari articulat entorn de quatre elements principals que guiden al públic per diferents capes de lectura. El recorregut s’inicia amb una introducció històrica al mesmerisme, que contextualitza el fenomen i explica com es va difondre la creença en eixe supòsit fluid magnètic amb capacitat curativa.
En la zona central es desplega el nucli de l’obra d’art, materialitzat en una sèrie de panells ideogràfics i dotze partitures visuals. Estes partitures, pròximes a l’esperit experimental de John Cage i del moviment Fluxus, funcionen com a indicacions obertes que relacionen so, gest i acció. No es tracta de partitures tradicionals, sinó de guies visuals que suggerixen modes d’activar l’espai i d’implicar el cos del visitant.
Seguint el model de les antigues induccions mesméricas, que arreplegaven instruccions detallades per als rituals curatius, estes partitures són en realitat guions per a dotze performances. Les accions es representen durant la inauguració de l’exposició i es desenrotllen en la tercera part de la sala, un escenari circular que s’identifica com el propi teatre magnètic. Este dispositiu reforça la idea que la mostra no es limita a ser contemplada, sinó que s’experimenta en forma d’actes en viu.
El recorregut conclou en un espai educatiu interactiu que convida al públic a jugar de manera autogestionada amb diferents propostes. Entre elles s’inclouen exercicis de poesia magnètica i un joc de cartes en el qual es presenten malalties del món actual acompanyades de possibles formes de curació simbòlica. Estes dinàmiques busquen que les persones visitants reconeguen quins discursos els resulten versemblants i per què, fomentant la discussió sobre els límits entre ciència, creença i ficció.
Programa públic i mediació
Des de l’arrancada del projecte, el departament d’Educació i Mediació del CCCC ha dissenyat un programa públic que complementa l’exposició. L’objectiu és que els participants analitzen el poder de les pseudociències i els contextos que faciliten la seua aparició, connectant l’experiència en sala amb activitats col·lectives i espais de diàleg.
La programació inclou propostes participatives per a tots els públics, des de la primera infància. A partir de la literatura i del cinema inspirat en les teories mesméricas, es plantegen activitats basades en novel·les d’autors com Edgar Allan Poe i en sessions de cinema amb pel·lícules relacionades amb esta temàtica, que servixen com a punt de partida per a discutir com s’ha representat el mesmerisme i l’hipnotisme en la cultura popular.
Dins d’este programa destaca el taller Això no és un club de lectura, que es posarà en marxa de la mà del professor de la Universitat de València Marcos Bonet. L’activitat s’orienta a compartir lectures i debatre en grup, qüestionant interpretacions tancades i fomentant una relació més crítica amb els textos. També s’ha previst la proposta Nanas que hipnotitzen, un taller en el qual la primera infància podrà experimentar el poder de la música com a bàlsam i explorar com el so influïx en l’estat d’ànim i la percepció.
La música adquirix un paper protagonista en les Sessions musicals, concebudes com una prolongació del component sonor del ritual mesmérico. Estes sessions alternen actuacions amb instruments com el theremín, associat a atmosferes misterioses, amb concerts experimentals i peces per a piano i violí. La intenció és que el públic perceba de manera directa com determinats recursos musicals poden crear sensacions d’estranyament o de calma, i com es vinculen a la idea de magnetisme.
Durant el mes de juliol, el teatre magnètic es transformarà en sala de cinema amb una selecció de pel·lícules de temàtica mesmeriana. Després de cada projecció es preveu un col·loqui en el qual s’analitzaran les narratives que envolten a l’hipnotisme, la fascinació per l’ocult i la forma en què la ficció ha contribuït a fixar unes certes imatges del poder mental. Estes activitats completen una proposta que combina art, història i reflexió crítica per a interrogar el paper de les pseudociències en la societat actual.








