El Girona es va emportar un triomf tan treballat com valuós davant el Vila-real en Montilivi. Un autogol de Pau Navarro a la vora del descans va decidir un dol en el qual l’equip de Míchel Sánchez es va mostrar més intens i recognoscible que un Vila-real gris a domicili, que va tornar a evidenciar els seus problemes lluny de casa.
El conjunt blanc-i-vermell va tancar la jornada 30 amb huit punts de matalàs sobre el descens quan resten huit partits per disputar-se. La victòria no sols li permet respirar amb més tranquil·litat, sinó que també li deixa a quatre punts del sèptim i l’octau classificats, la qual cosa manté oberta, si bé encara llunyana, l’opció de barallar per llocs europeus si troba una regularitat que se li ha resistit durant bona part del curs.
Primer temps de domini local
El Girona va eixir a la gespa amb la idea clara de manar des de la pilota, conscient que un triomf suposava, en paraules del seu entrenador en la vespra, un pas importantíssim cap a la permanència. No obstant això, el primer avís seriós va ser del Vila-real: Georges Mikautadze va fregar el gol als tres minuts amb un tret que va marxar prop del pal després de tocar en un defensa local. Va ser un avís del que podia passar si els blanc-i-vermells es despistaven en l’eixida de pilota.
Amb el mateix onze que venia de guanyar a la Reial Societat, l’equip groguet va intentar repetir el pla que tan bé li havia funcionat en el seu anterior desplaçament: esperar replegat, deixar que el rival s’estirara i castigar la contra. Però la falta de fluïdesa que arrossega com a visitant va tornar a aparéixer i li va impedir enllaçar atacs clars. Un dels pocs errors en la circulació del Girona, una pèrdua de Fran Beltrán en la medul·lar, va ser aprofitat per Mikautadze per a encarar porteria, encara que Vitor Reis va acudir al tall i va neutralitzar l’ocasió amb una intervenció providencial.
A partir d’ací el partit es va jugar quasi sempre al ritme que va voler el Girona. El quadre de Míchel va aconseguir un 64% de possessió en la primera mitat i va buscar constantment les aparicions entre línies de Azzedine Ounahi, encarregat de posar l’espurna en tres quarts. Malgrat eixe domini, els locals es van topar amb un problema recurrent esta temporada: la falta de pegada. A sobre, abans del quart d’hora van perdre per lesió a Vladyslav Vanat, la seua referència ofensiva, la qual cosa va obligar a reordenar l’atac amb l’entrada d’Abel Ruiz.
Lluny d’ensorrar-se per eixe contratemps, el Girona va insistir. Abel Ruiz va fregar el gol amb una bona acció individual, Vitor Reis va rematar de cap en una jugada a pilota parada i Ounahi va provar sort des de la frontal. El premi va arribar en el temps afegit del primer acte, quan un centre tibant d’Arnau Martínez des de la dreta va ser desviat per Pau Navarro cap a la seua pròpia porteria, descol·locant a Luiz Júnior i firmant el 1-0 en una acció tan desafortunada per al central com celebrada per la graderia.
El premi va arribar en el temps afegit del primer acte, quan un centre tibant d’Arnau Martínez des de la dreta va ser desviat per Pau Navarro cap a la seua pròpia porteria, descol·locant a Luiz Júnior i firmant el 1-0 en una acció tan desafortunada per al central com celebrada per la graderia.
La segona part va canviar el guió d’inici.
acabat de reprendre la trobada, Gerard Moreno va disposar de l’ocasió més clara del Vila-real en tot el segon temps, però de nou va aparéixer Vitor Reis per a salvar al Girona i rebutjar la seua rematada en una acció que podia haver canviat el xoc. Va ser pràcticament l’única arribada nítida del conjunt visitant després del descans, símptoma de les seues dificultats per a generar perill real.
Superat eixe esglai, el Girona es va assentar i va jugar amb la tranquil·litat que li donava el marcador a favor. El Vila-real va tindre més pilota i va tractar d’augmentar el ritme i la intensitat, però no va trobar la claredat necessària en els metres finals. Mentrestant, els de Míchel amenaçaven amb sentenciar al contraatac i en atacs posicionals, conscients que un segon gol hauria tancat quasi per complet el partit.
El 2-0 va ser a prop abans de l’hora de joc.
Viktor Tsygankov va tindre una oportunitat clara, Viktor va tornar a presentar-se amb perill en l’àrea i Axel Witsel va provar des de mitjana distància, obligant a Luiz Júnior a una gran estirada per a evitar el punt del migcampista belga. Eixes ocasions van evidenciar que el Girona no es conformava amb conservar la mínima renda i que el Vila-real, malgrat avançar línies, continuava patint a l’esquena.
La recta final va estar marcada pels canvis.
Míchel va reforçar la saga i el centre del camp donant entrada, entre altres, a Alejandro Francés, Lemar, Hugo Rincón i Joel Roca, amb la intenció de mantindre la intensitat i tancar espais davant un rival que es bolcava a la desesperada. Marcelino va moure també la banqueta buscant refresc en banda i més presència ofensiva, però cap dels relleus va aconseguir alterar de manera decisiva el desenrotllament del joc. Míchel
Amb este resultat, el Vila-real conserva la tercera plaça amb només un punt d’avantatge sobre l’Atlètic de Madrid, però encadena una dinàmica preocupant lluny de casa: a penes una victòria en els seus últims huit desplaçaments. Eixe rendiment a domicili li impedix fer el salt definitiu en la taula i l’obliga a mirar de reüll als seus perseguidors en la lluita per la zona noble.
Després del xiulet final, els tècnics van coincidir en el diagnòstic general, encara que des de prismes oposats. Marcelino va admetre que no li va agradar res el seu equip en el primer temps, va reconéixer que el Girona els va superar i va dominar àmpliament i va considerar la primera mitat molt millorable i allunyada del que el Vila-real pot i deu oferir. També va subratllar que s’havia escapat una bona oportunitat per a consolidar la tercera posició, encara que va reivindicar la temporada del seu equip.
Míchel, en canvi, es va mostrar pletòric i va definir el xoc com un partidazo dels seus, destacant que havien estat perfectes en atac i en defensa i que la primera part havia sigut increïble amb i sense pilota. El tècnic blanc-i-vermell va recordar que el treball encara no està completat, però va confiar que este triomf els servisca d’impuls per a aconseguir com més prompte millor els punts que garantisquen la salvació i, des d’ací, permetre’s somiar amb objectius més ambiciosos.
