Investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) han assenyalat, amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat, que València ha avançat cap a un model més sostenible, però que el principal repte continua sent millorar les connexions amb l’àrea metropolitana, on la menor oferta de transport públic manté una forta dependència del cotxe privat.
Segons ha explicat la UPV en un comunicat, la ciutat ha progressat en mobilitat sostenible durant els últims anys. Ho ha fet gràcies al creixement del transport públic, l’ampliació de la xarxa ciclista i la reducció del trànsit en algunes de les seues principals avingudes.
No obstant això, els desplaçaments entre la ciutat i els municipis del seu entorn continuen sent el punt més dèbil. En estes zones hi ha menys opcions de transport públic, fet que porta moltes persones a continuar utilitzant el vehicle privat per a accedir diàriament a València.
Anàlisi de la UPV en la Setmana Europea de la Mobilitat
Esta és una de les principals conclusions del director de la Càtedra de Transport i Societat de la UPV, Tomás Ruiz, i de la investigadora del Grup TICs frente al Cambio Climático de l’Institut ITACA, Victoria Lerma. Tots dos han analitzat la situació actual de la mobilitat coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat.
Ruiz ha destacat que València disposa en estes dates d’una xarxa de vies ciclistes ‘molt ampla i, en general, de bona qualitat’. Tot i això, ha admés que encara queden trams amb dissenys antics que caldria millorar, especialment aquells que discorren pel centre de les voreres.
Per al director de la càtedra, el gran desafiament és augmentar la capacitat i la qualitat del transport públic col·lectiu. Segons ha indicat, el seu ús ‘ha crescut significativament durant els últims anys, impulsat tant per les bonificacions en les tarifes com per l’increment de la població’.
Les dades estudiades per la UPV mostren que, si es compara maig de 2025 amb el mateix mes de 2019, el trànsit als principals accessos metropolitans i a les rondes de la ciutat es manté en nivells semblants als previs a la pandèmia.
En canvi, en les grans avingudes urbanes s’ha registrat una reducció generalitzada del trànsit d’entre el 4 % i el 5 %. No obstant això, des de 2022 s’ha produït un increment del trànsit en els accessos principals d’entorn d’un 5 %.
‘Esta evolució no és homogènia. Els accessos pels eixos de Madrid i del nord presenten increments importants (entorn del 14 %), mentres que en les entrades del sud, com l’autovia de Torrent o la pista de Silla, s’han produït descensos’, ha puntualitzat Ruiz.
Més transport públic i més bicicleta
Victoria Lerma ha subratllat també l’augment de l’ús de la bicicleta dins de la ciutat. Este ús s’ha triplicat gràcies a la creació de nous carrils bici i a la connexió de molts trams que abans estaven aïllats.
A més, ha destacat les xifres de 2025 del transport públic, que ha arribat a màxims històrics. Segons ha detallat, s’han registrat prop de 100 milions de viatges en l’Empresa Municipal de Transports i al voltant de 93 milions en Metrovalencia.
Pràcticament tota la població de València té algun servici de mobilitat a menys de cinc minuts a peu de la seua vivenda. No obstant això, quan s’analitza l’àrea metropolitana, esta cobertura cau aproximadament fins al 46 %.
‘València està avançant en mobilitat sostenible, però el gran repte és connectar-la millor amb el seu entorn metropolità’, ha afirmat Lerma. Per a ella, esta menor accessibilitat explica que moltes persones que viuen fora continuen entrant a la ciutat en cotxe.
Alternatives reals al cotxe privat
Els dos especialistes coincidixen que millorar la mobilitat passa per oferir alternatives reals al cotxe. Entre les mesures que proposen hi ha un transport públic més ràpid, freqüent i ben connectat, especialment en els corredors metropolitans.
També destaquen la necessitat de desplegar servicis a demanda en zones amb menor cobertura i d’ampliar i connectar millor la xarxa ciclista. A més, consideren clau crear punts d’intercanvi entre metro, autobús, bicicleta i vehicle privat, perquè canviar de mitjà siga senzill.
Un altre element que veuen necessari és el desenvolupament d’aparcaments dissuasius ben connectats amb el transport públic. Al seu juí, cal gestionar millor l’estacionament perquè accedir al centre amb cotxe ‘no siga sempre l’opció més còmoda’.
Lerma ha afegit que les zones de baixes emissions han de servir no sols per a retirar els vehicles més contaminants. Segons ha remarcat, també han de reduir el trànsit on genera majors impactes i millorar la qualitat de l’aire i la salut de la ciutadania.
L’objectiu final, ha subratllat, ha de ser reduir la contaminació, el soroll i les emissions. Tot això, sense impedir que la població puga desplaçar-se per a treballar, estudiar o atendre les seues necessitats quotidianes.
