Els servicis socials de la Comunitat Valenciana atenen 590 menors migrants no acompanyats amb data de 31 de març de 2026. Així ho ha exposat el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, durant una intervenció en la sessió de control al Consell en el ple de Les Corts, on ha respost a una pregunta formulada per Vox i ha centrat el seu discurs en la pressió que, al seu juí, suporta el sistema d’acolliment autonòmic.
Pérez Llorca ha expressat la seua preocupació per esta xifra i l’ha posada en relació amb les previsions del nou sistema estatal d’acolliment. Ha lamentat que el model dissenyat pel Govern contemple l’arribada d’altres 1.900 menors migrants no acompanyats, una quantitat que, segons ha subratllat, desborda la capacitat actual de les infraestructures i recursos de la Comunitat Valenciana.
Capacitat d’acolliment i critica al repartiment
El president ha recordat que el sistema valencià de protecció a la infància compta amb una capacitat aproximada de 1.800 places per a menors, sumant tant els que ja residixen en la Comunitat com els que es deriven des d’altres territoris. Al seu juí, la previsió d’arribada de 1.900 menors addicionals, sobre una atenció actual de 590, situa al sistema a la vora del col·lapse, ja que implicaria superar amb escreix el límit que poden assumir els servicis socials i les entitats que gestionen estos recursos.
En este context, ha denunciat que el repartiment de menors migrants entre comunitats autònomes respon a interessos polítics i no a criteris tècnics ni de capacitat real. Segons la seua intervenció, el Govern central estaria utilitzant el sistema de derivacions com un instrument de negociació territorial, amb decisions que, en la seua opinió, no afecten per igual a totes les autonomies.
Pérez Llorca ha afirmat que l’Executiu central mercadeja amb els menors i ha apuntat que, mentres algunes comunitats com el País Basc o Catalunya no estarien rebent estos menors en la mateixa proporció, la Comunitat Valenciana sí que estaria assumint més casos dels que pot gestionar. Ha qualificat esta situació com el més racista que ha vist en política, vinculant eixe desequilibri territorial amb un tracte discriminatori cap a la seua comunitat i amb un risc afegit per als propis menors, que podrien quedar amuntegats per falta de recursos adequats.
Al llarg de la seua compareixença, el president ha insistit que el problema no es limita a la pressió sobre els centres d’acolliment, sinó que s’estén a altres servicis públics. Ha assenyalat que un augment tan elevat de menors migrants no acompanyats obliga a reforçar plantilles, adaptar infraestructures i destinar més pressupost en educació, sanitat i atenció social especialitzada, recursos que, segons ha defés, la Comunitat Valenciana no té garantits amb la planificació actual.
Crítiques al decret de regularització i a l’impacte en els servicis públics
A més de qüestionar el repartiment de menors, Pérez Llorca ha dirigit les seues crítiques al nou decret del Govern que, segons ha indicat, dona llum verda a un procés de regularització. Ha qualificat esta iniciativa d’irresponsable per considerar que posa en risc el sistema sanitari i, per extensió, altres servicis essencials, en incrementar la pressió sobre uns recursos que ja es troben tensionados en la Comunitat Valenciana.
El president ha sostingut que el decret s’ha plantejat en contra del criteri majoritari de les institucions. En la seua intervenció ha assegurat que la mesura s’adopta contra la majoria del Congrés i del Senat, de les comunitats autònomes, dels països de l’entorn i també del Consell d’Estat. Amb este argument, ha volgut remarcar l’aïllament polític de la decisió del Govern central i l’absència d’un consens ampli sobre una qüestió que afecta de manera directa a la gestió migratòria i a la cohesió social.
Pérez Llorca ha reclamat parlar amb claredat sobre les motivacions d’este procés de regularització. Ha defés que no respon a una demanda social, sinó a un interés estrictament electoral, i ha presentat esta lectura com la verdadera raó de la iniciativa de l’Executiu central. En la seua opinió, el Govern estaria utilitzant la política migratòria per a reforçar les seues posicions en futurs processos electorals, sense tindre degudament en compte la capacitat d’acolliment dels territoris ni l’impacte sobre les persones migrants.
En este punt, el president ha plantejat una reflexió sobre la protecció real dels migrants i, en particular, dels menors no acompanyats. Ha qüestionat que es parle de defensa dels seus drets si, al mateix temps, no s’acompanya l’arribada de més persones amb finançament suficient ni amb noves infraestructures. Segons el seu argument, l’absència de recursos adequats obliga a allotjar a estos menors en condicions de saturació, la qual cosa augmenta la seua vulnerabilitat i els exposa a més riscos.
Pérez Llorca ha denunciat que, sense diners ni infraestructures addicionals, la Comunitat Valenciana es veu abocada a acollir a més menors migrants dels que pot atendre en condicions dignes. Ha descrit esta situació com una forma de castic cap a la comunitat, derivada d’unes polítiques de migració que, en la seua opinió, haurien de centrar-se en els països d’origen per a previndre les eixides forçades i reduir el nombre de menors que arriben solos.
El president ha advertit que amuntegar als menors perquè ja no caben més en els recursos existents és, al seu juí, posar-los en risc i també una forma de racisme, al no oferir-los la protecció i l’acompanyament que necessiten. Ha insistit que la Comunitat Valenciana està disposada a atendre els menors migrants que arriben, però ha reclamat al Govern central un repartiment més equilibrat, suport econòmic i una planificació que evite que el sistema d’acolliment es veja desbordat.
Com a conclusió, Pérez Llorca ha recordat que l’Executiu valencià té previst recórrer el procés de regularització impulsat pel Govern central. Segons ha assenyalat, eixa impugnació busca frenar una decisió que considera injusta per a la Comunitat Valenciana i perjudicial per a la gestió migratòria, al mateix temps que pretén obrir un debat més ampli sobre la manera de coordinar les polítiques d’acolliment i protecció de menors migrants no acompanyats en tot el territori.
