Mónica Oltra, exvicepresidenta de la Generalitat i futura candidata a l’alcaldia de València, considera que les democràcies estan cada vegada més inermes enfront del poder econòmic, amb menor capacitat de regulació i menys ferramentes per a posar límits a grans corporacions i poders financers que influïxen en la vida diària de la ciutadania.
En una entrevista en Onda Cero, la primera que concedix des que va anunciar la seua intenció de tornar a la política activa, ha exposat que la seua decisió naix de la voluntat de no rendir-se davant els qui l’han atacada i, al seu juí, han promogut un cas clar de lawfare. Amb este terme es referix a la utilització dels tribunals i dels processos judicials com a arma política per a apartar a determinades persones de la vida pública, alguna cosa que, segons el seu relat, ella ha experimentat en primera persona.
Oltra ha explicat que, després d’eixe període de pressió i escrutini, se sent ara en equilibri interior després d’haver decidit tornar a la vida pública. Ha descrit este procés com una etapa que li va generar ansietat, per l’exposició i les conseqüències personals i professionals, però que al mateix temps ha qualificat de terapèutica perquè li ha permés ordenar la seua experiència i trobar un nou sentit a la seua activitat política.
Ha relatat que va arribar a travessar una crisi de fe en la justícia i que li costava fins i tot tornar a exercir l’advocacia. Segons ha assenyalat, eixa confiança es va clivellar a mesura que avançaven les causes contra ella. No obstant això, ha afegit que la crisi de fe dura fins que la crisi de butxaca comença a estrényer, en referència a les dificultats econòmiques que es deriven de llargs processos judicials, la necessitat de costejar la defensa i l’impacte en la seua activitat professional.
Juí pendent en plena carrera electoral
Ha admés que veu possible que el juí contra ella i diversos dels seus col·laboradors en la Conselleria d’Igualtat, per suposadament encobrir un cas d’abusos sexuals protagonitzat pel seu exmarit, puga celebrar-se en plena campanya de les pròximes eleccions municipals. Fins i tot ha contemplat l’escenari d’haver d’asseure’s en el banc dels acusats ja com a alcaldessa de València, en cas de guanyar eixos comicis, la qual cosa situaria a la ciutat i al seu govern local en una situació política i mediàtica molt delicada.
A preguntes de Julia Otero, ha reconegut que havia rebut ja altres ofertes per a tornar a la política abans de prendre esta decisió. Entre elles, ha citat una proposta per a concórrer a les eleccions europees. Malgrat això, ha insistit que preferix la política més pròxima, lligada a la gestió municipal i al contacte directe amb els problemes del veïnat, que considera l’àmbit on més es nota l’acció o inacció dels governs.
En este context, ha esmentat la figura del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, i la seua labor per a unificar forces d’esquerra com alguna cosa que té absolutament sentit. Al seu juí, la coordinació entre formacions progressistes és necessària per a fer front als grans desafiaments socials i econòmics. Per això, s’ha mostrat disposada a col·laborar en tot el que puga en processos de confluència o cooperació que reforcen eixe espai polític.
Durant la conversa també ha llançat una crítica a la digitalització extrema i al control que exercixen les grans tecnològiques, entre elles les vinculades a figures com Elon Musk. Ha defés que el poder d’estes plataformes condiciona la manera en què la ciutadania s’informa, es relaciona i participa políticament. Enfront d’esta dinàmica, ha proposat menys TikTok i més tocar-se, apel·lant a recuperar el contacte humà directe, els vincles de barri i la vida en espais compartits.
Oltra ha advocat per ciutats que siguen verdaders espais de socialització i no sols de circulació. En el seu plantejament, l’entorn urbà hauria d’afavorir que les persones es troben, dialoguen i construïsquen comunitat, en lloc de limitar-se a ser un escenari de trànsit constant i desplaçaments ràpids. Eixa visió connecta amb la seua aposta per una política local que impulse places, carrers i equipaments pensats per a conviure més i dependre menys de les pantalles.
Respecte a la seua dimissió anterior, preguntada per si es penedix d’haver deixat el càrrec, ha respost que això caldria preguntar-li-ho a altres persones. Ha insistit que es va tractar d’una dimissió forçada i que els qui han de fer-se preguntes sobre per què va dimitir són altres persones. Ha recordat que les declaracions públiques del llavors president Ximo Puig van ser: “o dimitixes o et cesse”, una pressió que, segons la seua versió, va deixar poc marge de maniobra i va marcar el final abrupte de la seua etapa en el Govern valencià.
Oltra ha lamentat que els seus socis de govern no saberen aguantar els mascles en un moment de màxima pressió mediàtica i judicial. Al seu entendre, van forçar la màquina de la dimissió en comptes de sostindre políticament la seua presumpció d’innocència mentres s’aclarien els fets en els tribunals. Eixa ruptura de confiança és una de les experiències que, segons ha deixat entreveure, ha condicionat la seua visió actual sobre la fragilitat dels acords polítics i sobre la capacitat de les democràcies per a resistir la combinació de poder econòmic, mediàtic i judicial.







